Un ‘hit’ dels 90 torna en format sèrie

Avui dia seria bastant impossible, però el 1990, un thriller judicial amb personatges adults posats en situacions adultes va acabar fent una taquilla de 221 milions de dòlars arreu del món. D’acord, Presumpte innocent, dirigida pel gran Alan J. Pakula, comptava amb clars avantatges: es basava en un best-seller de Scott Turow i tenia com a protagonista Harrison Ford, una de les estrelles més rendibles del Hollywood de les últimes dècades. Però eren realment altres temps, uns en els quals pel·lícules així, de gènere, però amb pressupost moderat, sense efectes especials, podien captivar les atencions. Quins temps.

El 2024 només existeix una opció si vols refer Presumpte innocent: transformar la seva història en una sèrie, si és possible de streaming, un espai on els seus temes adults podran explorar-se amb més llibertat. En l’adaptació proposada per Apple TV+ des d’avui, Jake Gyllenhaal substitueix Ford com a Rusty Sabich, aquest fiscal acusat de l’assassinat d’una brillant col·lega, Carolyn Polhemus, abans interpretat per Greta Scacchi i ara per Renate Reinsve, sublim protagonista de La peor persona del mundo.

Quan Polhemus apareix assassinada a cops, Raymond Horgan (Bill Camp), fiscal del districte de Chicago, adjudica el cas a Sabich. Tot i que el considera el seu millor amic, Horgan no sap de l’embolic sexual, i potser no només sexual, que va unir el seu subaltern amb la reverenciada fiscal. Aquella història va estar a punt de carregar-se el matrimoni de Rusty amb Barbara (Ruth Negga), que va decidir callar i quedar-se per salvar la família.

Presumpte culpable

Al final del primer episodi comencen a emergir proves que converteixen el presumpte innocent en presumpte culpable. Les porta a col·lació Tommy Molto, advocat rival de Rusty que encarna, curiosament, Peter Sarsgaard, cunyat de Gyllenhaal a la vida real des de fa una dècada i mitja. O no tan curiosament: van treballar junts per primera vegada quan van compartir Jarhead – El infierno espera.

La nova Presunto inocente és creació del prolífic David E. Kelley (la sèrie Big little lies), productor aquí amb, entre d’altres, J. J. Abrams. Si hi ha un expert a crear thrillers judicials per a televisió, aquest és Kelley, advocat abans que guionista clau de La ley de Los Angeles i, després, autor de la fantasiosa Ally McBeal, la bastant realista El abogado i les menys conegudes que les anteriors, però no menys eficaces Boston legal, Harry’s law o Goliat.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Les plataformes li permeten més llibertat que les cadenes generalistes, tant pel que fa a temes com a llenguatge. Però crear per a Apple TV+ significa deixar de banda els clars nus de 1990 (no la violència més gràfica) i, pel que sembla, també alguns atreviments a l’hora de construir personatges.

El Rusty original, el de Ford, resultava molt més ambigu que el de la sèrie. I el personatge de Polhemus ha deixat de ser una moderna femme fatale. Quan decideix tallar llaços amb Rusty, no ho fa perquè aquest home ja no li serveixi, sinó per motius nobles. En el clar intent de buscar les simpaties de l’espectador, Kelley i el seu equip s’han oblidat de potenciar la capacitat torbadora i incomoditat moral que van ajudar a fer exitosa la visió de Pakula.