Jessie Ware, un far musical i vital

Jessie Ware (Londres, 1984) anava per a periodista, però va acabar preferint cantar a fer cantar. A principis de la dècada passada va deixar un revelador rastre de col·laboracions: Nervous amb SBTRKT; Valentine amb Sampha; The vision (Let me breathe) amb Joker... Arribava una diva elegant i emotiva. El 2012 confirmava el seu potencial amb Devotion, primer àlbum que no ho semblava, resultat d’una perfecta entesa musical amb Dave Okumu, del grup de rock alternatiu The Invisible. Tota una defensa del sophisti-pop en els temps de la més efectista EDM.

¿Amb quina cançó quedar-se? Bàsicament, totes. 110%, pel seu ben assimilat pols hip-hop sample de Big Punisher inclòs. O el tema titular, per la seva atmosfera hivernal o la seva emotiva descripció de la incertesa amorosa. Però el tret més precís a les llistes va ser Wildest moments, gran balada que feia pensar (a executius discogràfics, sobretot) en Ware com a alternativa o relleu a Adele.

Ella va continuar pensant més en si mateixa com a hereva de Sade; es va veure clarament amb la publicació del nocturn i sedós Tough love el 2014. Una mica pitjor recepció va tenir, potser per ser menys cohesiu, Glasshouse (2017), que incloïa entre els seus tocs de gràcia una col·laboració (Last of the true believers) amb el mateix Paul Buchanan, líder de The Blue Nile, aquest grup avui descobert per molts gràcies a les confessions musicals de Taylor Swift.

Però el seu millor àlbum estava per arribar: What’s your pleasure? va ser una lliçó d’escapisme disco en un moment, juny del 2020, en què la pandèmia obligava a ballar sense sortir de casa, com en aquell clàssic d’Olé Olé. Productors house com Midland i Morgan Geist van ajudar Ware a airejar tota la seva vàlua com a diva de música de ball. Però no tots els hits de l’àlbum eren per desconjuntar-se sota la bola de miralls (imaginada): recordem aquest brillant tancament, Remember where you are, en clau d’un soul orquestral sota la clara influència dels arranjaments de Charles Stepney per a Minnie Riperton.

Textures càlides

Jessie Ware arribarà al Sónar divendres (SonarPub, 23.30 hores), amb un disc que segueix aquesta línia hedonista. A That! Feels good! (2023) s’uneix al seu equip un faedor d’èxits tan eficaç com Stuart Price, fonamental en les carreres de Madonna, Pet Shop Boys o Kylie. Una altra novetat són unes textures més càlides, amb metalls a càrrec de Kokoroko, l’aclamat octet Afrobeat, o les aromes llatines de Begin again, un tercer single que hauria hagut de ser el primer.

Però si Ware és admirada, sobretot al Regne Unit, no és sols pel seu domini de la pista, sinó pel seu nul interès a ser una estrella llunyana i amb els peus a la Lluna. Avui dia moltes celebritats presumeixen de ser de transparents, però en el seu cas això sembla una cosa sincera. Des de fa ja set anys es treu importància i es baralla amb la seva mare, Lennie, a Table manners, un pòdcast d’entrevistes o, millor encara, converses al voltant d’una taula (i un bon menjar) amb famosos de tota classe.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

La seva mare, Lennie, treballadora social sense pèls a la llengua, és ja un ídol popular a l’altura de la seva filla popstar. El primer a asseure’s davant seu va ser Sam Smith, i sense sortir de l’òrbita pop, fins i tot Paul McCartney (amb la seva filla Mary) ha accedit al joc. El molt poc entrevistat productor Max Martin (Britney Spears, Taylor Swift, etcètera) ha conversat amb elles. També estrelles del cine i la televisió o bé polítics, com Sadiq Khan, alcalde de Londres, s’han assegut a la taula per parlar, menjar, parlar, beure i intentar sense èxit no revelar algun trauma o algun pla a la tremenda Lennie.

Del pòdcast n’han sortit el llibre de receptes Table manners: The cookbook (2020) i Omelette: Food, love, chaos and other conversations (2021), el seu assaig sobre records lligats al menjar. Tant de bo l’any que ve tinguem taller de cuina amb totes dues al Sónar+D.