Roger Alier, memòria liceista

Vinculat a entitats com Amics del Liceu, el Cercle del Liceu o Amics de l’Òpera de Sabadell, Alier va presentar programes a la ràdio i la televisió, va fundar i va dirigir la revista especialitzada Ópera Actual, va traduir llibrets operístics al català, va muntar òperes, va recuperar durant dos anys la temporada del Teatre Principal, va estrenar escènicament a Espanya Il re pastore de Mozart... L’etcètera és molt llarg, incloent biografies, diccionaris i enciclopèdies, però si alguna cosa va ocupar un lloc especial en la seva vida va ser el seu Liceu.

Per honrar la seva memòria es va optar per fragments operístics rellevants en la vida del professor, ja fossin els seus títols favorits o d’altres en els quals va treballar des dels seus aspectes creatius o historiogràfics. La selecció, il·lustrada amb projeccions de fotografies personals, va estar a càrrec de cantants que van col·laborar amb ell en els seus projectes o que va apadrinar fins i tot ajudant-los econòmicament per perfeccionar-se en el cant: sempre va recolzar el talent jove. Va presentar i organitzar la vetllada Jordi Maddaleno, crític i deixeble d’Alier, i al piano hi va haver Stanislav Angelov i Josep Buforn.

Rossini, el preferit

Va iniciar el programa Carlos Guastavino i la seva cançó La rosa y el sauce en la veu encantadora de Mercedes Gancedo, seguida de Festeig, de Toldrà, per un pletòric David Alegret. L’òpera es va obrir pas amb El lamento de Federico de L’arlesiana en versió de Carlos Cosías, amb una ària de Il matrimonio segreto de Cimarosa (l’òpera favorita de l’homenatjat) per Beñat Egiarte i amb un Rossini, el compositor preferit d’Alier, de qui es va escoltar Ho un gran peso sulla testa, de L’italiana in Algeri, en la veu de l’ascendent Jan Antem.

Notícies relacionades

Elionor i l’amor

Amaia estrena gira i puja a un altre nivell

Després de la cançó d’E. Halffter Ai que linda moça cantada per la consagrada Núria Rial, es van succeir una ària d’Alcina de Händel defensada amb poder per María Hinojosa-Montenegro, la difícil ària de Belmonte d’El rapte en el Serrall, de Mozart, interpretada per Marc Sala, la impossible i complexa Grossmächtige Prinzessin d’Ariadne auf Naxos de R. Strauss per una espectacular Serena Sáenz i el popular Duo des fleurs de Lakmé de Delibes a càrrec d’unes compenetrades i sobrades Tina Gorina i Laura Vila.

Tot i que Rossini era l’autor preferit d’Alier, també va ser un gran defensor de Donizetti, el més present a la gala, de qui es van oferir fragments de Maria Stuarda per Laura Vila Don Pasquale a càrrec de Tina Gorina (en traducció catalana del mateix Alier) i de La favorita per un superb i expressiu Carlos Daza, deixant per al final el sextet de Lucia di Lammermoor en una brillant versió firmada per Serena Sáenz, Laura Vila, Carlos Cosías, Beñat Egiarte, Carlos Daza i Jan Antem.