Els mecanismes de la ficció

A El cielo rojo, el cineasta alemany Christian Petzold (Phoenix, Ondina) proposa una pel·lícula fascinant en la seva manera, inesperada, imprevisible i molt atractiva, de desplegar-se. És difícil intuir que el que comença com una comèdia d’estiu elegant però amb una cal·ligrafia serena i coneguda canviarà en una cosa tan complexa. Un escriptor en crisi (Thomas Schubert) i un amic s’instal·len un estiu en una casa de vacances del mar Bàltic. El primer, abstret i envanit, pretén concentrar-se en l’escriptura del seu nou llibre. Els plans del segon són més lúdics. A l’arribar descobreixen que no estan sols, que una misteriosa noia (Paula Beer) passa uns dies en aquesta mateixa casa.

Rodada i posada en escena amb summa elegància, brillantísima en la seva escriptura (de personatges, d’escenes, de diàlegs) i inesperadament divertida, El cielo rojo deixa de ser només una comèdia de personatges i situacions per obrir-se sinuosament a espais més sofisticats. Amb l’amenaça d’aquest cel vermell que alerta de la proximitat de l’incendi, Petzold joguineja amb la personalitat i les conductes (sovint imprevisibles) dels personatges, també amb com es relacionen amb la paraula, per armar una pel·lícula esplèndida sobre els mecanismes de la ficció (i l’autoficció).

Notícies relacionades

La defensa de Depardieu no aconsegueix anul·lar el judici

Lisi del Castillo: "Vestim moltes famoses, però el negoci són les núvies del barri"

‘El cielo rojo’

Christian Petzold (Estrena: 14/6/2024)