Agnieszka Holland: "Europa podria patir un esclat de violència inimaginable"

¿Quan va decidir retratar la situació dels refugiats a la frontera entre Polònia i Bielorússia a través d’una pel·lícula?

Poc després que es fes públic el que estava orquestrant Lukaixenko. Enmig de la crisi, el Govern del meu país va decidir crear una zona d’exclusió per impedir que hi acudissin activistes, mitjans de comunicació, personal mèdic i organitzacions humanitàries. No volien que se sabés el que estava passant, i això requeria evitar que els refugiats rebessin assistència. Paral·lelament, van començar una campanya per infondre por de la ciutadania polonesa demonitzant els refugiats; els van acusar de ser pedòfils, zoòfils, violadors, terroristes... Van treure a la llum imatges falses d’homes àrabs que copulaven amb vaques... Aquests dos fets em van convèncer que havia d’actuar.

Abans de presentar Green border a Venècia, va ser repetidament insultada i difamada pel Govern polonès liderat per l’ultraconservador Jaroslaw Kaczynski. El llavors ministre de Justícia va qualificar la pel·lícula de "propaganda nazi". ¿Com ho recorda, això?

Jo ja sabia que reaccionarien en contra meu, però no esperava una reacció tan extrema. Em van comparar amb Goebbels i Hitler, però també amb Putin i Stalin. Van dir tota mena de coses horribles, i quan vaig portar el ministre als tribunals, ell va dir que no pensava fer cas de la resolució del jutge. ¡El ministre de Justícia! Mai abans havia sentit alguna cosa així, i això que durant el comunisme vaig passar un temps a la presó. Perquè, a diferència de llavors, en l’actualitat hi ha les xarxes socials, i això significa que vaig rebre nombroses amenaces de mort; fins i tot vaig haver de contractar un parell de guardaespatlles. La part positiva de tot això és que va ajudar a popularitzar la pel·lícula. Només a Polònia van arribar a veure-la 800.000 persones.

L’octubre passat, el partit de Kaczynski va perdre el Govern de Polònia davant la coalició liberal lider ada per Donald Tusk. ¿Quin paper creu que la seva pel·lícula va tenir en el resultat electoral?

Crec que hi va fer la seva contribució, sí. Va vam estrenar a temps perquè xoqués amb els plans del Govern ultraconservador d’utilitzar la por del refugiat com el seu cavall de batalla, i el cert és que la pel·lícula va commoure molta gent, els va proporcionar una cosa semblant a una catarsi emocional. En tot cas, la poca esperança que el canvi de Govern em va proporcionar llavors ja s’ha esvaït per complet. Recentment, Tusk ha decidit adoptar la mateixa actitud que el seu predecessor davant els refugiats. El mateix secretisme, el mateix discurs d’odi, la mateixa violència infligida contra gent indefensa i innocent. I cap altra solució.

Per descomptat, no estem parlant d’un problema exclusivament polonès...

No, clar. La Unió Europea es mostra totalment ineficaç i indiferent davant de la crisi migratòria, és igual si parlem de la frontera entre Polònia i Bielorússia o si ho fem del Mediterrani. Hem creat una catàstrofe climàtica tan greu que zones senceres de terra s’han tornat inhabitables, i amb el pretext d’enderrocar dictadors hem destruït l’Orient Mitjà i hem provocat el col·lapse d’aquests països, i la fugida dels seus habitants. I ara ens sorprèn tenir refugiats, i no els volem. I la història demostra que no hi ha cap nació que sigui immune a l’acceptació d’una ideologia que apel·la als instints més baixos, siguin quins siguin els arguments. Si les autoritats d’un país permeten, encoratgen o ordenen l’estigmatització, la deshumanització i la destrucció d’una minoria, sempre hi haurà persones disposades a actuar en conseqüència.

¿Què opina de l’auge de l’extrema dreta reflectit en les recents eleccions al Parlament Europeu?

Que era d’esperar; al cap i a la fi, és la continuació lògica de l’ascens que ha experimentat a escala nacional en països com els Països Baixos, Alemanya, Suècia, França i, en realitat, a tot Europa. La població europea té por, de perdre les seves comoditats i de perdre la seva identitat, i els populistes els ofereixen solucions davant d’això, solucions fàcils. Per descomptat, estan basades en mentides, però la gent està disposada a creure-les si això els fa sentir-se sans i estalvis.

Green border conté imatges que conviden a fer paral·lelismes entre els refugiats procedents de l’Àfrica i el Pròxim Orient i els jueus durant l’Holocaust. ¿Són intencionats per la seva banda?

Absolutament. Quan vaig rodar les meves pel·lícules sobre l’Holocaust, no ho vaig fer només per honrar les víctimes o recordar l’ocorregut, sinó per advertir que aquesta barbàrie es podia tornar a produir.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

¿Què necessita Europa?

Una política migratòria més assenyada i humana. Però soc pessimista en aquest sentit. Limitar l’entrada de refugiats no servirà de res, i la repressió i la crueltat continuaran anant en augment. Si no prenem mesures urgents, Europa podria patir un esclat de violència inimaginable; col·locarem metralladores a les fronteres i dispararem a qualsevol que s’hi acosti, i bombardejarem els vaixells al Mediterrani.