El cercle virtuós de la roba usada

No gaire lluny dels escenaris del Parc del Fòrum on van triomfar fa poc Lana del Rey (Primavera Sound) i Aitana (Share Festival), a la ratlla imaginària que separa Barcelona de Sant Adrià de Besòs i al costat del mastodòntic i acabat d’inaugurar hotel Tembo, nou baluard de quatre estrelles que corona i protegeix els blocs de la Mina, allà mateix, s’ubica la botiga més gran de tota la província de Moda Re-, la cooperativa d’iniciativa social sense ànim de lucre impulsada per Càritas que es dedica a la gestió completa del cercle de la roba usada: recollida, preparació per a la reutilització i reciclatge, donació social i venda.

Arran de carrer, el transeünt només veu un edifici de dues plantes (tot i que en té una altra al subsol) amb grans aparadors on diversos maniquins exposen el millor de la col·lecció de la botiga. És juny, i toquen vestits de màniga curta, bermudes i camises de lli, i conjunts fresquets per als petits. En total, 10.000 metres quadrats, que també allotgen oficines, una escola d’hostaleria i un restaurant i cafeteria, així com altres aules on es fa formació a persones en risc d’exclusió social, que aprenen un ofici durant una estada de sis mesos a tres anys, i que, en més d’un 60% dels casos "surten amb una feina fixa", explica Albert Alberich, director de Moda Re-, líder a Espanya de la recollida i preparació de residu tèxtil, i una de les més potents d’Europa.

Abans que existís la responsabilitat ampliada del productor (RAP), que a partir de l’1 de gener del 2025 obligarà les empreses del sector a recollir els tèxtils per separat per reutilitzar-los i reciclar-los, i abans que comprar segona mà fos, com és avui dia, sinònim de ser modern i cool, la roba usada era sinònim a Espanya de caritat i pobresa.

És des d’aleshores que Alberich es dedica al reciclatge de roba. Primer, liderant la fundació Formació i Treball, i des del març del 2020, Moda Re-, que a més d’englobar l’esmentada institució suma unes 50 empreses d’inserció més promogudes per diferents Càritas Diocesanes de tot Espanya, que representen 1.400 llocs de treball, més de la meitat, persones en risc d’exclusió social que al final acaben accedint al mercat laboral.

Col·laboradors estratègics

"A finals dels anys 80, van entendre que aquesta roba que es portava a les parròquies, que cada vegada era de millor qualitat i en més volum, podia servir per crear llocs de treball. I allà neixen els primers projectes. El 1992 veu la llum Formació i Treball, amb el primer objectiu de crear llocs de feina precisament per a les persones que eren beneficiàries d’aquesta entrega de roba, dignificar l’entrega social i, finalment, donar el millor tractament a la roba perquè pugui tornar a tenir una segona vida".

Avui això de la reutilització de les peces està a l’ordre del dia. El grup Inditex, a més de Mango, Decathlon, El Corte Inglés i Ikea, així com moltes altres marques més petites, col·laboren amb Moda Re- com a partners estratègics: "Ens porten la roba que la gent dona a les seves botigues, així com excedents d’estocs, peces, calçat i accessoris amb alguna petita tara", explica María Cañedo, responsable de la divisió de retail de Formació i Treball.

El soterrani de la botiga de Moda Re- de Sant Adrià té 2.500 metres quadrats plens de piles de capses de cartró, tones de donacions de les esmentades empreses i, sobretot, del que es recull a través de la xarxa de contenidors sensoritzats distribuïts per les 90 ciutats de la Península i Balears que proveeixen les més de 170 botigues que Moda Re- té per tot el territori (28 a Barcelona província i unes 40 a tot Catalunya), sense comptar corners en supermercats Alcampo.

"Actualment recollim més de 44 milions de quilos de roba a l’any, que són com 150 milions de peces. És més del 40% de tota la roba que es recull. O sigui, som l’operador més gran d’Espanya i un dels més grans del sud d’Europa", observa Alberich, qui es queixa que els ajuntaments no vulguin posar més contenidors a la via pública.

"Si obliguem una persona amb la voluntat de donar a desplaçar-se 500 o 600 metres per una manca de contenidors, no ajudem el ciutadà. Una distribució adequada de contenidors passaria de dos quilos i poc a Espanya a acostar-nos a gairebé els quatre quilos de França", assegura el director.

Tot i així, la feina és intensa al soterrani de la botiga. "Es classifica la roba per sexes, dona, home, infantil..., tot i que cada vegada n’arriba més d’unisex –explica Cañedo–. També separem per temporada, estiu, hivern o festa. No rentem les peces, perquè això n’encariria el preu, però sí que s’higienitzen i ozonitzen. Després, a dalt a la botiga se segueix la mateixa classificació, però en lloc de talles s’utilitzen colors, ja que les talles varien molt d’una marca a l’altra".

Segona mà

Notícies relacionades

Divorcis vip amb banda sonora

Fernando Trueba: "M’aterria escriure comèdia, amb tot el que està passant"

La botiga de Sant Adrià és un espai enorme, lluminós i amb una decoració i ambient moderns, "i sense pudors, per acabar amb la vella estigmatització de les botigues que fa anys venien roba de segona mà, que es deia que era roba de pobres", relata Alberich. "Tampoc som un outlet però es troben oportunitats a partir d’un euro, tot i que el preu mitjà ronda els sis", afegeix Julien Blanché, responsable de la unitat de botiga.

Aquest especialista, que abans va treballar en marques com Desigual i Levi’s, assegura que el consumidor de segona mà ha canviat moltíssim: "Ja no és la dona de 35 a 60 anys que venia per omplir un carro per vestir tota la família. Des de la crisi del 2008, un nou públic va començar a entrar a les nostres botigues. És des d’aleshores quan vam voler mostrar-nos d’una manera més atractiva per a un consumidor més ampli".