Dolça i refrescant mala baba

Ja sabem que haver passat pel Disney Channel no fa de tu necessàriament la més angelical de les criatures (mirin Miley Cyrus), així que no ha de sorprendre l’estat de protesta, contrarietat i emprenyament que flota en el cançoner de la, malgrat tot, dolça Olivia Rodrigo. Noia afortunada i riallera que comparteix amb la humanitat les seves misèries íntimes, que pel que sembla n’hi ha, i els seus rampells catatònics en cançons turboconfessionals com les que ahir a la nit van ocupar el Palau Sant Jordi (entrades esgotades des de setembre) a la gira que l’ha portat per primera vegada a Espanya Guts world tour.

El seu segon àlbum Guts, ens parla, en efecte, de coratge, i es percep en les cançons unes ganes de dir les coses pel seu nom i de connectar amb el fandom (molta adolescent, molta minifaldilla amb lluentons Olivia style) pel carril de la confidència a cor obert, una tendència molt contemporània (hola, Taylor Swift). Passar per les armes antigues aventures, fustigant-te per ximpleta i feble d’esperit si fa falta, però sobretot traient les ungles, forma part del signe dels temps, i cap allà van apuntar cançons com Bad idea right?, la que va obrir el concert, en què ella es pregunta si és bona idea quedar amb aquest ex per sopar (va quedar clar que no ho és).

Paraules per al vampir

Hi ha un revival pop-punk embolicant moltes de les seves cançons, i tot i que siguin reeixides (a través de la invocació d’Avril Lavigne o No Doubt), hi ha més substància en un altre tipus de material: Vampire, història d’un desengany amorós que comença com a balada i deriva en una muntanya russa regada per improperis cap a l’al·ludit ("vampir", "xuclasang", "xuclafama") i que va posar el llistó alt en el primer tram de concert. També la repesca de Drivers license, la fita del seu primer disc, que va cantar al piano, amb les seves metàfores sobre el carnet de conduir i els embussos circulatoris per exorcitzar una ruptura no desitjada. I Making the bed, duel amb si mateixa que va deixar una reguera d’afirmacions dislocades: "Una altra cosa que vaig arruïnar i que solia fer per diversió", "un altre dia fingint que soc més gran del que soc".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Potser Olivia Rodrigo defineixi una mica més el seu estil en els seus pròxims àlbums, però per ara no li fan falta gaires correctius. Al Sant Jordi va mostrar una naturalitat pròxima, sense indici de divisme, lluint sempre un somriure, tot i que estigués esbudellant el penúltim cretí que va passar per la seva vida. Concert amè, que ja és molt, i bonic, amb la seva plataforma hidràulica, dues passarel·les, set ballarines i una mitja lluna penjant a la qual va pujar per cantar sobre els nostres caps Logical i Enough for you. Va cridar l’atenció la seva posada en valor dels músics, ben visibles i fins i tot coprotagonistes de diverses escenes: de l’intimisme acústic de Happier a l’excés elèctric que van portar Brutal i la devastadora, enfurismada i grungie Obsessed ("estic obsessionada amb el teu ex / Sé que ha dormit al meu lloc al teu llit").

El registre rock més aparatós va dominar el desenllaç de la nit, i allà va brillar aquest venjatiu número final Get him back, enamorament sobtat amb curare disparat cap a l’enèsim ex, propulsat per ràfegues de rap i un cor femení fanfarró amb reminiscències de Joan Jett. Simpàtica, refrescant mala baba, la d’Olivia Rodrigo.