L’actriu de la modernitat

La pel·lícula que la va catapultar a l’èxit internacional va ser Un hombre y una mujer, en la qual s’imposava als salts temporals del relat i a l’enganxosa cançó de Francis Lai i la tornada del dabadabadà. Gran parella amb Trintignant, dos intèrprets que van assolir registres més elevats als d’aquest film, però ni la meitat de populars. El seu director, Claude Lelouch, es feia ressò de la seva mort en un sentit text a X: "Anouk, la meva Nounouk, ens ha deixat aquest matí. Va ser la meva companya de ruta, la meva amiga de tota la vida. Em va dir sí quan, sent jo jove cineasta, els altres em van dir no. La seva silueta i la seva gràcia quedaran per sempre gravades en una platja de Normandia", en al·lusió a algunes de les escenes de la pel·lícula rodades en aquesta platja.

Una aura especial

Però per a una determinada cinefília, Aimée va ser la Lola de Demy, un film que ha arribat amb el temps a una aura especial que és indissociable de la seva interpretació com la ballarina d’un cabaret de Nantes que espera la tornada del seu amant, l’home que la va deixar embarassada i se’n va anar als EUA. Si la Nouvelle Vague es va caracteritzar per una forta estilització fotogènica de les seves protagonistes femenines, l’Aimée de Demy rivalitzaria amb l’Anna Karina de Godard o la Jeanne Moreau de Truffaut. Les tres, juntament amb Monica Vitti, Catherine Deneuve, Sarah Miles, DelphineSeyrig, Gena Rowlands, Harriet i Ingrid Thulin, Liv Ullman, Bibi Andersson, Bulle Ogier, Gena Rowlands i Geraldine Chaplin –la de la seva col·laboració amb Saura en els anys de plom del cine espanyol– són les màximes representants de les actrius de la modernitat, lligades a un nou cine o a un director. Elles van començar abans que ningú a reescriure la història.

Notícies relacionades

L’‘home’ de dos caps

Estopa: "Patim una mica la síndrome de l’impostor, però, és clar, és un honor"

Amb Fellini va donar força a la Maddalena de La dolce vita, la rica hereva amb qui intima Marcello Mastroianni, i una fosca incertesa a la Luisa Anselmi d’Ocho y medio, la dona del cineasta encarnat pel mateix Mastroianni. Aimée estava llavors als altars de la modernitat. Però abans ja havia treballat amb Alexandre Astruc, Jacques Becker –a Los amantes de Montparnasse va encarnar una de les amants de Modigliani- i Georges Franju. I després va seleccionar amb criteri: Una noche, un tren, l’adaptació de la Justine de Lawrence Durrell a càrrec de George Cukor o La historia de un hombre ridículo de Bertolucci.

Hi ha un altre moment bellíssim a la seva obra, quan Demy va portar la seva Lola de Nantes a Los Angeles a Estudi de models (1968), una agra actualització del personatge. Es deia Françoise Soria Dreyfus, però Anouk Aimée és un nom mític i misteriós.