La traïció al Pijoaparte, en foto

Les Cases Barates del Bon Pastor, al Besòs, el Raval, els barris de la Marina, a la Zona Franca, o el Turó de la Rovira, Canyelles o Torre Baró a Nou Barris. I el Carmel, a Horta-Guinardó, del qual Juan Marsé tan bé va retratar el submon proletari transitat pel personatge del Pijoaparte. Són barris de la perifèria de Barcelona que van créixer després de l’onada migratòria de la postguerra, estigmatitzats i desconeguts per a molts. Alhora és una perifèria històrica en la qual han sorgit les tendències més emergents i innovadores i on va florir la lluita dels moviments veïnals als anys 70. Un total de 13 treballs fotogràfics i audiovisuals dels últims tres anys renoven ara en una exposició, al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), la imatge d’aquesta perifèria eliminant els tòpics de l’exclusió.

Obres d’artistes com el tàndem Bleda i Rosa, Gregori Civera, Gilbert Fastenaekens / Brigitte van Minnenbruggen, Raquel Friera / Creadoness Textil, Manolo Laguillo, Pilar Monsell, Mabel Palacín, Pedro G. Romero, Carmen Secanella, Jeff Wall i Jorge Yeregui formen el recorregut expositiu, geogràfic i històric, que s’ofereix fins al 12 de gener del 2025 sota el títol Una ciutat desconeguda sota la boira, promogut pel Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona.

Un títol que, explica el seu comissari, Jorge Ribalta, sorgeix directament de les pàgines d’Últimas tardes con Teresa (1966), per al comissari, "la novel·la popular per excel·lència de la Barcelona contemporània", i del quadern de treball del seu autor, un Marsé que va escriure-hi aquesta frase junt amb un dibuix seu de la muntanya del Carmel, des d’on divisava aquesta ciutat desconeguda que l’exposició convida a "redescobrir sense idees preconcebudes". El quadern s’exposa ara al Macba junt amb una de les obres estrella de la mostra, del canadenc Jeff Wall, Informant, que recrea fotogràficament una escena "no descrita" de la novel·la de Marsé, però que el lector dedueix de la història.

Gairebé documental

A la foto, que el mateix Wall defineix com a "cinematogràfica" o "quasidocumental", es veu Hortensia la Xeringa, una jove de 15 anys que treballa a la farmàcia del Carmel i està enamorada del Pijoaparte, que només té ulls per a la Teresa. "Wall ha triat un moment clau d’Últimas tardes con Teresa que en realitat Marsé no narra: la traïció d’una Hortensia ofesa, trucant a la policia –explica el comissari–. Wall ha escenificat al detall aquesta el·lipsi, fins i tot amb un telèfon de baquelita que va pertànyer a l’escriptor i objectes típics d’una farmàcia de la Barcelona dels anys 50, juntament amb una retallada del policia que contesta la trucada. La imatge funciona com a metàfora de l’ascens social de la població migrant del Carmel, mostrant que el camí del progrés del barri no anirà per la via de la delinqüència del Pijoaparte sinó pel d’estudiar, per exemple Farmàcia".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La foto de Wall, de qui la Virreina ofereix en paral·lel una antològica, donada per l’artista, quedarà dipositada permanentment a la Biblioteca Juan Marsé-El Carmel.

Continuen el relat artistes com Bleda i Rosa, el desplegable fotogràfic dels quals revela capes del Turó de la Rovira, dels vestigis d’assentaments ibers a les barraques de postguerra passant per la defensa antiaèria en la Guerra Civil, "on Perucho era un d’aquests vigilants del cel", recorden. Laia Abril baixa al Raval, combatent l’estigma de la drogoaddicció associat al barri; Manolo Laguillo puja als barris, rics i pobres, que la Ronda de Dalt separa de la resta de la ciutat, on al mig del teixit urbà proliferen torres d’alta tensió i zones esportives. Gregori Civera dirigeix la seva mirada al que avui queda de les desaparegudes Cases Barates del Bon Pastor i Can Peguera mentre Pilar Monsell rendeix homenatge al moviment veïnal de Nou Barris pel seu paper durant la Transició.