Stevie van Zandt, de rocker a activista educatiu

Així que el guitarrista de l’E Street Band, músic amb la seva pròpia obra en solitari (i actor, i radiofonista, i emprenedor discogràfic), s’ha convertit en un activista educatiu des que, una dècada enrere, a l’observar com la mitjana de les notes escolars baixava al seu país, es va arremangar per impulsar Teach Rock amb Springsteen, Martin Scorsese, Bono i Jackson Browne. El professor de la història del món contemporani Maur Gascó va viatjar el 2019 als Estats Units per conèixer aquest programa i a la seva tornada va treballar per implantar-lo a la Thau.

Nova metodologia

Van Zandt va visitar ahir el centre escolar, on va saludar l’alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, i va xerrar amb alumnes (de 2n a 4t d’ESO, entre 13 i 16 anys) i els seus mestres, i va explicar a la premsa de què va tot això. Es tracta d’acostar-se a una figura com Beyoncé, per exemple, i a partir d’ella, estirant el fil, anar a parar a la seva predecessora Aretha Franklin i el seu feminista Respect, a la realitat obrera de Detroit dels anys 60, al paper del gòspel com a preludi del soul, a la lluita pels drets civils... «La música no és només una cançó, és molt més que això», va emfatitzar el músic. Maur Gascó en va posar un altre exemple: les seves classes sobre l’imperialisme i el «concepte de racisme, que és una justificació ideològica per quedar-te uns territoris». L’àlbum Sun city, que denunciava l’apartheid sud-africà i que Van Zandt va impulsar el 1986 (amb un all stars amb Springsteen, Dylan, Peter Gabriel, els rapers de Run DMC i molts altres col·legues solidaris), és un material propici per endinsar-se en aquest temari.

Notícies relacionades

Un recital de màgia i emoció

El City, la prioritat de Pep Guardiola

Es tracta d’una «nova metodologia destinada a una nova generació», apunta el músic. Tot ha canviat, ve a dir. «Dir als joves que vinguin, estudiïn i que això que algun dia ho utilitzaran en la vida ja no serveix. Necessiten utilitzar-ho ara. No fa falta que es treguin els auriculars: acostem-nos nosaltres al que estan escoltant, sapiguem el que els interessa», va afegir. Qualsevol material musical pot despertar la seva curiositat si s’explica el context i les seves implicacions. «Si els parles de Chuck Berry, pot ser que no els interessi, però potser la seva actitud canvia si els dius que ell va ser qui va institucionalitzar l’adolescència, perquè abans d’ell es passava directament de la infància a l’edat adulta».

Little Steven es confessa «un home afortunat de la generació més afortunada», perquè va viure a temps real el que considera «el renaixement musical entre els anys 50 i 70, amb el rock-and-roll i el soul, i el despertar de la consciència política que va encarnar Dylan, influït pels poetes beat». La seva peripècia alimenta un documental, Disciple, que s’estrena aquest dissabte a HBO Max, coincidint amb la seva estada a Barcelona, on es veurà actuant amb la caravana de Bruce Springsteen & the E Street Band per partida doble, aquest dijous i dissabte a l’Estadi Olímpic. «Aquesta és una de les meves ciutats favorites i de les meves audiències preferides del món. Gaudí és Déu per a mi, més que el número u, perquè no hi ha ningú en el segon lloc». I res de comiat, almenys per la seva banda. «Estic segur que tornarem més vegades per aquí».