Alegria contra ansietat

Algunes sagues han funcionat la mar de bé als responsables de Pixar: les quatre entregues de Toy Story són magnífiques, així com les dues d’Els Increïbles. D’altres no han donat tan bons resultats: les tres pel·lícules de Cars, per exemple, i la continuació de Del revés. Aquesta segona part és entretinguda, en alguns passatges bastant imaginativa, però no té l’harmonia de la primera ni abunden els gags o situacions còmiques memorables.

La fórmula és la de sumar més elements als que ja van funcionar en el primer film, però no sempre més és millor. Si a Del revés la petita Riley tenia un caos al cap per culpa de la rivalitat entre l’Alegria i la Tristesa, a les quals se sumaven l’Ira, la Por i el Fàstic com a curioses comparses, ara que Riley entra en l’adolescència apareixen en escena quatre emocions més pròpies d’aquesta edat: l’Avorriment (lànguida, i anomenada Ennui en francès, una de les millors troballes de la pel·lícula), la Vergonya, l’Enveja i, sobretot, l’Ansietat.

El conflicte està servit al sonar l’alarma de la pubertat, i apareix mediatitzat per un antagonisme clàssic: l’Alegria és l’heroïna i l’Ansietat, la malvada, tot i que al llarg del relat les coses es van matisant. Hi ha bons moments, com el descens pel riu de la consciència a sobre d’un bròquil gegant, l’alegre presència d’un dibuix de cartoon en diverses escenes, la denominada pluja d’idees, l’allau de mals records atrapats dins de boles i la fugaç aparició de l’àvia, que representa la Nostàlgia.Pero el conjunt resulta menys original i l’arc dramàtic del relat esdevé més sentimental, una cosa que Pixar, en la seva millor època, esquivava amb determinació.

Notícies relacionades

Almodóvar toca el cel a Venècia

Un nou concurs amb Micky Núñez

‘Del revés 2’

Kelsey Mann (Estrena: 19/6/2024)