CINE

Catalunya presenta el primer protocol antiabusos d’Europa

Els rodatges hauran de comptar amb un coordinador d’intimitat i un expert en assetjament. «S’ha acabat qüestionar la víctima», va remarcar la consellera.

La abogada Carla Vall, la actriz Maria Molins, Montserrat Pineda, Secretària de Feminismes, Tània Verge, consellera de Igualtat i Feminismes,  Judith Colell, presidenta de la Acadèmia del Cinema Català y Laia Rosich Solé, directora general para la Erradicación de las Violencias Machistas.

La abogada Carla Vall, la actriz Maria Molins, Montserrat Pineda, Secretària de Feminismes, Tània Verge, consellera de Igualtat i Feminismes, Judith Colell, presidenta de la Acadèmia del Cinema Català y Laia Rosich Solé, directora general para la Erradicación de las Violencias Machistas. / EPC

3
Es llegeix en minuts
Leticia Blanco

L’Acadèmia del Cinema Català i la Generalitat, a través de la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, van presentar ahir un nou protocol antiassetjament. Hi destaquen dues figures que hauran d’adoptar tots els rodatges: el coordinador d’intimitat i una «persona de referència», un expert en assetjament i abusos que activarà el protocol en cas que sigui necessari.

A partir del setembre es començaran a impartir cursos gratuïts de quatre hores per a aquells professionals que vulguin exercir com a «persona de referència» en un rodatge. L’objectiu és que «tothom tingui clar els límits que no es poden traspassar», va apuntar Verge.

Tant la consellera com la directora de l’Acadèmia, Judith Colell, van admetre que les dues figures són massa noves com per introduir-les amb caràcter obligatori en tots els rodatges, però van animar les productores a aplicar el protocol. I no descarten que, en un futur, fer-ho sigui condició per rebre subvencions públiques.

Prevenir i detectar

El protocol està pensat per prevenir i detectar l’abús en totes les fases d’una pel·lícula, des del guió i els càstings fins al rodatge, passant pel muntatge i l’estrena, incloent-hi la presentació en festivals de cine i les gales. Entre les mesures cautelars, s’estableix que la víctima eviti el contacte amb el seu agressor. I «en cap cas es podrà obligar la víctima a un canvi de lloc o horari laboral», cosa que fins ara moltes vegades passava: davant un conflicte, era la víctima la que era apartada del projecte. Ja no.

Verge va destacar que el nou protocol és «àgil i, sobretot, no revictimitza» i no només està pensat per detectar casos, sinó per prevenir-los i reparar el dolor causat. Activar el protocol no significa activar un procés penal i els fets tampoc han de tenir una gravetat penal per ser tinguts en compte: les bromes sexistes, un tracte denigrant, els comentaris sexualitzats i les humiliacions públiques són algunes de les categories que recull el termòmetre de les violències masclistes.

Totes les empreses estan obligades des de fa anys a tenir un protocol antiassetjament per llei. La diferència és que aquest està pensat per combatre les «problemàtiques específiques» de l’audiovisual: les jerarquies laborals (l’enorme poder d’un director de cine o de càsting per escollir qui participa en un projecte), els molts menors que hi treballen i les relacions entre professors i alumnes. «Hi ha protocols que es van fer massa ràpid i no estan actualitzats», va apuntar Verge. Segons Colell, l’objectiu és que «cap víctima es perdi pel camí». «S’ha acabat normalitzar l’abús, qüestionar el testimoni de la víctima i la impunitat. Que s’aixequin totes les catifes», va remarcar la consellera.

Notícies relacionades

La iniciativa és pionera a tot Europa. «Tant de bo que ens copiïn a Madrid, a Europa i arreu del món», va expressar Colell, que va agafar les regnes de la qüestió junt amb l’actriu Maria Molins fa dos anys obrint una oficina d’atenció a les víctimes després dels mediàtics casos de l’Institut del Teatre i l’Aula de Teatre de Lleida i la posterior allau de denúncies anònimes, que va evidenciar una taxa d’infradenúncia del 90%.

L’advocada Carla Vall, al capdavant de l’assessoria legal i psicològica que orienta gratuïtament i confidencialment les víctimes, independentment de si el seu cas ha prescrit o no, va recordar que el protocol s’ha pogut fer gràcies a la «generositat i valentia» de totes les que en aquests últims anys han compartit la seva experiència. Els pocs casos que arriben als mitjans de comunicació són, va assegurar, «la punta de l’iceberg».