‘Hooliganisme’ polític

«Em vaig enfadar i vaig fer una cosa que no havia de fer. No hi ha odi. La meva intenció no va ser trencar el cartell sinó retirar-lo», s’excusava finalment i matusserament el president del Parlament de les Balears per haver esquinçat la fotografia d’Aurora Picornell de l’ordinador de la vicepresidenta de la Mesa.

Gabriel Le Senne va mentir a l’assegurar que el seu desig no era trencar aquella imatge. N’hi ha prou amb revisar el vídeo per observar com el polític de Vox, després d’intentar tancar dues vegades la pantalla del portàtil de la seva companya sense èxit, decideix estripar la foto. A més, la seva mirada a l’acabar més que de rebequeria és d’odi («mira què m’has fet fer»).

Però ni tan sols fa falta entrar a abordar la intensitat de l’emoció per la qual va esclatar. Si bé, es podria intuir (per l’ideari que defensa Le Senne i el seu partit) que el seu gest neix de l’animadversió cap a les víctimes franquistes i el rogisme en general. No obstant, tot i que la seva actitud només es degués a la frustració i desesperació que va sentir al veure que les diputades socialistes no acataven les seves ordres (dit índex aixecat, amenaça) per retirar les imatges i mantenir així la neutralitat de la Mesa; perdre els nervis el desqualifica ipso facto per seguir en el càrrec.

Le Senne va reconèixer a través d’un comunicat del seu partit que la desobediència de les diputades socialistes Mercedes Garrido i Pilar Costa, vicepresidenta i secretària segones del Parlament, el va treure de polleguera...

Precisament fa una setmana, un membre del Moviment 5 Estrelles va haver d’abandonar el Parlament italià en cadira de rodes després de rebre una pallissa perquè a alguns diputats de Salvini no els va agradar que es dirigís amb una tricolor a un ministre en gest de protesta. Aquest «raonament» hooliganista o macarra d’escudar-se darrere d’un «m’estava provocant o buscava baralla» és molt perillós en un escenari democràtic.

Treballar la serenitat

Una de les màximes qualitats que ha de tenir (i treballar) tot representant públic en democràcia és la serenitat. És a dir, la capacitat de gestionar les emocions negatives i positives davant un conflicte o crisi i oferir una resposta o solució diplomàtica.

El president del Parlament balear és el garant de l’ordre, però també del diàleg, les formes i la moderació durant l’enfrontament polític entre adversaris. Amb o sense provocació, Le Senne va demostrar en un instant i amb escreix que no està capacitat per complir la seva principal funció: mantenir la calma (la seva i la dels altres).

Notícies relacionades

La defensa de Depardieu no aconsegueix anul·lar el judici

Lisi del Castillo: "Vestim moltes famoses, però el negoci són les núvies del barri"

D’altra banda, cal assenyalar a més la simplicitat d’aquest tipus de personatges que no treballen la intel·ligència emocional. Mentre esperava dimecres la meva intervenció en un programa de televisió, escoltava com entrevistaven la socialista a qui Le Senne va arrencar la fotografia.

Mercedes Garrido reconeixia que gràcies a la resposta violenta del de Vox havien aconseguit que molta gent descobrís o tornés a reivindicar la figura de la Pasionaria balear. I és curiós que la ultradreta, sempre amb ganes de bronca, no conegui una de les regles més bàsiques en qualsevol guerra: no caure mai en la trampa de les «provocacions». A més de bèstia, tonto.