El talent heretat de Maya Hawke

"Soc conscient que cada oportunitat d’interpretar un paper que se m’ofereix està relacionada amb qui soc i d’on vinc, i que això em dona molt avantatge. M’esforçaré tant com pugui per oferir una feina brillant en aquests papers, i si resulta que soc una inútil, segur que deixaran de donar-me oportunitats". Maya Hawke va fer aquestes declaracions el 2020. Des d’aleshores no s’ha cansat de repetir més o menys el mateix, i demostrar així una vegada i una altra que coneix a la perfecció quina és l’única manera ben assenyada d’exercir de filla de o, com es coneix ara popularment l’estatus, de nepo baby.

Mentre la majoria de les noves celebritats procedents de la reialesa de Hollywood tendeixen a amagar les seves filiacions genealògiques i, fins i tot, a indignar-se pel sol fet d’al·ludir-hi, la primogènita dels actors Uma Thurman i Ethan Hawke prefereix donar mostres d’assumir-les amb humilitat i de tenir prou talent per fer-les irrellevants.

Fa només uns dies, sense anar gaire lluny, la jove va confessar ser plenament conscient que l’única raó per la qual es va fer un lloc en el repartiment d’Érase una vez en... Hollywood (2019) és la dilatada relació professional que la seva mare ha mantingut amb Quentin Tarantino, el director . Ho va fer mentre promocionava l’estrena del film de Pixar Del revés 2, en el qual posa veu a l’ansietat. El seu treball en aquest film ha rebut elogis generalitzats.

Divorciats el 2005

El cas és que Hawke no podria ocultar aquests vincles sanguinis, en vista de la claredat amb què l’empremta dels seus progenitors –divorciats el 2005, quan tenia 5 anys– es dibuixa en el seu aspecte físic i la seva personalitat. De la mare ha heretat el nas rotund, els pòmuls cisellats i els llavis frunzits, i del pare, la loquacitat entusiasta i atropellada que exhibeix quan l’entrevisten. L’un i l’altre li han resultat útils en una trajectòria en què, a més, destaquen Asteroid City, de Wes Anderson, (2023); el biopic Maestro (2023), i la participació en les temporades tercera i quarta de Stranger things.

Sempre resulta admirable que un intèrpret s’incorpori a una sèrie de llarga durada a meitat de camí i aconsegueixi fer que els espectadors es preguntin com van ser capaços d’aguantar-la tant temps sense que hi fos, i això precisament és el que Hawke va aconseguir en la producció de Netflix encarnant una adolescent gai que passava el temps o bé venent gelats o bé aniquilant malvats sobrenaturals.

Mentrestant, s’ha sentit tan a gust sent filla de qui és que no ha dubtat a compartir crèdits tant amb Thurman com amb Hawke. Al costat d’ella va treballar en la comèdia d’acció El arte de matar (2023), i amb ell no només va compartir escenes en un episodi de la minisèrie El pájaro carpintero (2020), sinó que la va dirigir a Wildcat (2003). Tots dos tornaran a formar tàndem davant la càmera a Revólver, la pròxima pel·lícula d’Andrew Stanton, per consolidar així una connexió creativa que va començar a forjar-se molt abans, quan aprofitaven els seus períodes junts per veure pel·lícules, compondre poesia, parlar d’art i tocar música fins a altes hores de la matinada.

Notícies relacionades

La segona temporada de ‘Cites Barcelona’ arribarà a 3Cat a l’octubre

Bárbara Reyés la víctima

Potser va ser en aquestes sessions que va descobrir que també volia fer carrera en la música. O potser va ser molt abans, quan sent una nena va començar a compondre cançons després de descobrir que l’ajudaven a combatre la dislèxia. El cas és que avui Hawke també és una reconeguda cantant de folk-rock amb tres àlbums publicats: Blush (2020) i Moss (2022), que se sostenen sobre referents com Fiona Apple, Leonard Cohen i Bright Eyes, i el recent Chaos angel –produït per Christian Lee Hutson, la seva parella–, que intensifica la presència de l’electrònica i la guitarra.

Seguir el camí que li obre la música l’ajudarà a crear-se una identitat artística independent dels seus pares. "Em sap greu que el primer que es digui al parlar de mi siguin els seus noms", afirma. "Però em consola ser conscient que encara no m’he guanyat el dret que això no passi". Ja va faltant menys.