Cristina Pedroche i les seves pors

"¿Has passat per això d’estar en el millor moment de la vida i, alhora, sentir-te molt malament?", diu Cristina Pedroche (Madrid, 1988) en el seu primer llibre, Gracias al miedo, un retrat de la part més fosca de la maternitat i el postpart després del naixement de la seva filla Laia, d’11 mesos. A aquesta contradicció constant i molt sovint incompresa és a la que s’enfronta des que va donar a llum. "El més complicat de tot ha sigut plorar sense saber per què, sentir-me perduda, arrossegada, amb moltíssimes pors que em feien quedar en xoc ", confessa.

Un procés pel qual encara travessa. "Tant de bo pogués dir que ja m’he recuperat del mal postpart psicològic", assegura la dona del xef Daviz Muñoz. "Ara estic més bé. Però continuo tenint dies en què tot ho veig de color gris fosc, gairebé negre, i continuo plorant bastant". La presentadora reconeix que és una "privilegiada" per les facilitats que té a la vida i no es pressiona per tornar-se a trobar bé. "Les dones necessitem més temps per recuperar-nos d’aquest procés. Estic entenent-me més i validant-me els sentiments amb tota la calma i la paciència que necessito ara mateix", assenyala.

Por "de no estar a l’altura"

El llibre va néixer després que la seva ginecòloga li va recomanar que s’apuntés els pensaments que tenia. Després de donar forma a aquestes notes, es va armar de força per publicar-ho. "L’escriptura m’ha ensenyat que soc valenta, que les pors no em paralitzen", assegura. "Em va bé explicar les coses que em passen, i molta gent s’hi sent identificada. Això compensarà totes les crítiques que rebré", diu, convençuda que n’hi haurà (i així ha sigut). No és un llibre d’autoajuda: "Jo explico el que a mi m’ha ajudat i m’ha anat passant perquè les persones que ho visquin no se sentin soles, per superar aquestes pors que m’han fet sentir inferior. Les dones tendim a sentir-nos males mares perquè tota la responsabilitat recau sobre les nostres espatlles".

"Tinc por de no estar a l’altura de les meves pròpies expectatives i de la mare que vull ser. Por de no poder amb tot", afegeix Pedroche al llibre. La por també pot ser un motor per avançar, prendre decisions i formar-se. Per això va decidir aprendre tot el que fes falta per afrontar l’embaràs i el part: "Aquestes pors m’han portat a pràcticament ser llevadora. He acabat el curs d’educadora prenatal amb part positiu amb hipnopart i estic fent el de postpart", confirma.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Un dels seus temors més grossos era precisament el moment del part, de manera que va decidir preparar-se al màxim. "És una merda que ens posin aquesta por al cos quan totes les dones sabem parir i tots els nadons saben néixer", diu. Va decidir enfrontar-se al part sense epidural i va arribar a disfrutar del dolor. "Ara no pariria cada dia, però una vegada al mes la veritat és que m’encantaria", assegura la presentadora.

Precisament per les seves afirmacions sobre el part i la tasca dels sanitaris ha rebut aquestes crítiques que sabia que arribarien. Hi està acostumada, però no que es parli de la seva vida privada. Per això ha decidit no ensenyar la seva filla a les xarxes socials, "ni una maneta", assegura. El que sí que continuarà mostrant són les dificultats amb què es troba en el postpart. "Vivim en una societat supermasclista, que ens jutja. Ens hauríem de recolzar. Cada una ho fa de la millor manera que pot", diu per acabar.