La (fosca) cara B dels ‘max mix’

Als anys 80, dos amics de la infància, Ricard Campoy i Miquel Degà, van crear a Barcelona un segell discogràfic que es va acabar fent d’or gràcies a recopilatoris de música de ball que van triomfar a les discoteques a la dècada dels 90: Max mix, Màquina total bomba mix, Ibiza mix Caribe mix, Rambo total, Rumba total, Currupipi mix... Els discos van batre rècords de vendes, tot i que la crítica els menyspreava, però el seu èxit ocultava una fosca cara B al darrere, amb extorsions i segrestos pel mig, tal com recorda Megamix brutal, docusèrie que van estrenar ahir TV3 (22.05 hores) i les plataformes RTVE Play i 3Cat.

Tot el que explica són fets verídics, encara que semblin d’una pel·lícula de mafiosos. "Com a guionista, no hauria escrit mai una història de ficció tan bona", reconeix Rafa de los Arcos, director d’aquesta sèrie documental de Producciones del Barrio (Salvados, Anatomía de), que ha impregnat el relat d’un humor negre semblant al del germans Coen, artífexs de títols de culte com Fargo.

"És una docusèrie que barreja uns tons, però sempre amb aquest punt grotesc, en què les coses semblen lleugeres, com de comèdia, però en el fons no deixen de narrar les misèries de l’ésser humà", assenyala De los Arcos.

Perquè les pràctiques que utilitzava la discogràfica Max Music, que va treure hits com Duro de pelar, de Rebeca; Viva la fiesta, de Paco Pil, i Yo quiero bailar, de Sonia y Selena, no van ser gaire netes, tal com recalquen els discjòqueis i productors musicals que intervenen en els tres episodis que configuren Megamix brutal.

Reivindicació

Toni Peret, Josep Maria Castells, Quique Tejada, Mike Platinas, els germans Ten i Jordi Cubino rememoren com l’empresa explotava els dj, escatimaven pagaments als artistes, subornaven caps de les emissores perquè els seus discos sonessin més que els de la competència, pagaven a un guàrdia civil perquè traspaperés les denúncies rebudes i, si algun proveïdor devia diners, hi enviaven els seus goril·les per arreglar-ho.

La història va agafar aires tarantinians quan un soci de Max Music, Campoy, va decidir anar-se’n per formar una nova companyia (Vale Music, que va donar a conèixer els primers triunfitos). Degà es va venjar contractant uns sicaris mexicans perquè el segrestessin. Per acabar-ho d’arreglar, es van equivocar d’objectiu. El mateix Campoy intervé en la docusèrie. L’últim capítol es transforma en un true crime per indagar en la trajectòria del seu soci, que no se sap on és.

Notícies relacionades

Cuore Summer Party, la festassa de l’estiu a Madrid

Gala Dalí i l’alta costura

"La sensació que tens al veure la sèrie és que als anys 90, en què sembla que el país va entrar en una etapa de modernitat, això era el far west, pensant que si jugaves net no arribaves enlloc", diu el director, que no només va demanar als testimonis que relatessin les seves vivències, sinó que les recreessin. El fil conductor és la mítica estrella de la radiofórmula Fernandisco, que fa de narrador.

"Hi ha una cosa bonica que va passar amb Megamix brutal: els testimonis, malgrat certs episodis traumàtics, volien participar-hi; reivindicaven un episodi de la història musical del país del qual no s’ha tornat a parlar, tot i que va llançar discos milionaris", apunta De los Arcos.