Guiomar Alfaro: "Desfilar m’ha salvat de la menopausa"

Visc en aquest estat des de fa uns mesos. Per fi m’he acabat de llegir el llibre Nuestra menopausia, d’Anna Freixas, i ella parla d’il·lusionar-se amb coses, de no embotir-se a pastilles per no estar plorant tot el dia. Parlar amb els mitjans, buscar-me la vida, m’ha tornat la vida, i mira que jo la tinc solucionada, que soc funcionària.

És la model del moment, ¿li plouen les ofertes?

M’acaba de trucar l’agència amb la qual estic a Itàlia, que s’ha fixat en mi el millor director de càsting del món, Piergiorgio del Moro, per fer una portada amb el magazine de La Reppublica. Volen que vagi cap a Londres a principis de juliol. I com que vaig dir que m’agradaria ser la Spanish Balmain lady [perquè el director creatiu de la firma d’alta costura, Olivier Rousteing, va muntar una desfilada amb maniquins de 50 i 60] també m’han demanat que els enviï el meu portafolis. Fins i tot la superagència líder del sector Models.com, on no hi entra gairebé ningú, m’acaba d’incloure en el seu catàleg.

Abans d’aquest nou boom, dels 16 als 27 es va dedicar a la moda. ¿Sempre va ser la seva il·lusió?

No, llavors era la de la Judith, la meva germana bessona. Vam anar a Madrid a estudiar filologia anglesa i ella va començar a fer alguns càstings i jo l’acompanyava. A ella li entusiasmava la moda, i vam triomfar perquè érem bessones, rosses; bé, ella menys que jo, però era clavada a Judit Mascó. Vam fer moltes campanyes per a El Corte Inglés. Ens deien les bessones trilingües (també vam estudiar francès i una miqueta d’italià).

Es va casar, van néixer els seus fills i pausa de 30 anys. I en fa tres alguna cosa va canviar.

Vaig deixar el modelatge quan vaig tenir l’Alexandra i el Ben [Rubén] Serrano, quan em vaig casar, tot i que alguna cosa esporàdica va sortir. Però fa tres anys un booker d’Uno Models es va fixar en el meu fill, perquè ell és així molt eixut, molt Balenciaga. M’ho va explicar i jo, que llavors estava fatal amb la menopausa, amb falta de son, de memòria, de concentració i això que sempre he sigut una persona superestudiosa… Vaig agafar la targeta i vaig trucar, perquè soc molt echá pa’lante.

I va tornar a la feina.

Balenciaga, Georges Rech, Adolfo Domínguez, Gran Canaria Swim Week… i la revolució va arribar amb el Madrid Fashion Week. La directora del certamen em va dir: "¿Per què no poden ser totes les models com tu?". L’única que ho estava disfrutant era jo, perquè jo soc lliure i faig el que em ve de gust, sent sempre jo mateixa, perquè tinc una feina, i la meva vida la tinc feta, però les pobres nenes han d’aguantar moltes pressions de les agències…

És important ser una mateixa.

Ara estic amb dues agències boutique que em deixen ser jo mateixa i aposten per mi. No firmo exclusivitat amb ningú. Soc lliure i feliç. També vull reivindicar això, que ens deixin ser més nosaltres mateixes, a les models, que ens deixin somriure, que de vegades anem amb una cara de fàstic…

Però des de 1991 és professora d’anglès a l’Acadèmia Oficial d’Idiomes d’Alcorcón. ¿Com ho compagina tot?

Tinc classe de dilluns a dijous, de quatre a nou. La resta del temps el tinc lliure. Abans era molt dormilega, ara que m’ha tornat aquesta passió de la moda m’és igual aixecar-me a les sis del matí per fer una editorial. ¡Jo, feliç!

La clau, llavors, és la passió.

Notícies relacionades

Un nou concurs amb Micky Núñez

La tornada al col·le dels famosos

Sí, cal buscar una il·lusió. A mi, tornar a desfilar m’ha salvat de la punyetera menopausa. També ajuda que la meva parella, Alfonso Palacios, fill del prestigiós traumatòleg, em recolza en tot. Vull viure cada segon amb passió, disfrutant del que m’agrada, perquè al final ens n’anem tots al forat.

Gran veritat i millor filosofia.

L’altre dia vaig anar a un casament i les dones de 50 o així, que no em coneixien de res, em deien que eren les meves fans i que seguís així, sent el seu model menopausa, donant consells i que havíem de parlar també de les sequedats per baix i per dalt. ¡Cal normalitzar la menopausa! Per mi està sent el millor moment de la meva vida.