Sergi López torna a escena amb un ‘Non solum’ renovat

"És el mateix Non solum però diferent del que vaig estrenar el 2005", indica López, que sempre ha necessitat estar a prop dels ecenaris per portar-hi les seves pròpies propostes. "El teatre que faig és de creació. Representa un treball d’investigació i d’escriptura". L’espectacle no és el mateix. Ha eliminat alguns passatges icònics de l’original, en què es desdoblava en diferents identitats.

Es manté la cançó de Pau Riba L’home estàtic i també els boleros que interpreta l’actor, Voy a apagar la luz i Nosotros. "M’ha quedat una proposta més essencial. És més senzill i contundent. Ressalta el discurs profund, tota la part més existencial. Mostren que tots som iguals però diferents, les diverses personalitats de l’ésser humà, el món del teatre i el misteri de qui som". També és més curt. Ara dura no gaire més d’una hora.

"Les coses que em ressonen avui no són exactament les mateixes que el 2005. Soc el mateix, però diferent, que és una idea que ja estava en l’espectacle", apunta. Jorge Picó, amb qui ha creat els seus espectacles teatrals, ha col·laborat amb ell en aquesta nova versió. "He compartit els canvis que he fet amb ell i hem assajat plegats". Han extirpat parts amb què la gent reia molt, però afirma que la gent que ja l’ha vist ni ho nota. "Va passar el mateix fa uns quants anys quan vaig eliminar la part del principi en què insultava els polítics. El 2005 allò era transgressor perquè no ho feia ningú", recorda.

Ritual ancestral

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Feia tres anys i mig que no pujava a l’escenari i li ha encantat tornar-ho a fer amb Non solum a la seva terra, Vilanova i la Geltrú. Ara es retroba amb el públic de Barcelona i ell continua fent-se les mateixes preguntes sense arribar a cap conclusió. Potser per això continua pujant a l’escenari. "El teatre és necessari i té una funció. No és entretenir i divertir, sinó aconseguir una catarsi col·lectiva, un lloc per fer-nos preguntes sobre nosaltres mateixos, per veure històries i punts de vista diferents". Considera que en un món tan connectat acudir a una sala a les fosques amb gent que coneixes o no per veure un muntatge en directe "és un ritual ancestral carregat de sentit".

Ell és dels pocs afortunats que va enllaçant treballs al cine i la televisió. I amb els 58 anys que té es pot permetre refusar projectes. "Això no és l’habitual. El 90% dels actors i actrius tenen dificultats per trobar projectes, sense entrar en la qualitat que tenen aquests projectes", recorda. ¿Quin és el seu secret? "Ni idea. No sé quins astres s’han alineat perquè del talent tampoc no te’n pots fiar.