Un llop amb pell de xai

Aquest diumenge se celebra la primera volta de les legislatives franceses. El bon resultat el 9 de juny de l’extrema dreta, amb Jordan Bardella al capdavant, va empènyer el president Macron a convocar eleccions anticipades. "El cadell de lleó" de Marine Le Pen s’ha convertit en un "lleó", va reconèixer la líder d’Agrupació Nacional. Amb 28 anys, Bardella és un dels polítics europeus amb més seguidors a les xarxes socials (especialment a TikTok). Però no s’imaginin un Alvise Pérez qualsevol. Bardella no alça la veu, no insulta, es mostra tranquil, no perd la compostura i vesteix, per descomptat, de forma impol·luta.

Allò és França i el refinat estil parisenc s’imposa per a tot aquell o aquella que es proposi seriosament arribar algun dia a ocupar el palau de l’Elisi. Una altra cosa seria antipatriòtica. Per això, aquest fill d’immigrants italians criat per una mare soltera en un suburbi parisenc va començar el 2018 a rebre lliçons de comunicació i imatge per potenciar el carisma, aprendre a semblar relaxat, somriure davant els mitjans de comunicació i resultar més humil que Macron. Lluny de la fascinació americana per un Milei o un Trump hiperventilats, a Europa, suavitzar un missatge dur i radical amb la presència, el comportament i els gestos funciona. Podria ratificar aquesta teoria Georgia Meloni, però també la mateixa Marine Le Pen.

En el seu moment, Marine Le Pen va compondre el seu propi llibre d’estil per exorcitzar el Front Popular. A més de matar políticament el seu pare i rebatejar després el partit (Reagrupament Nacional), el 2016, es va presentar amb nou logo, lema i seu. Sense rastre de les sigles del partit (FN), una rosa blava (la flor dels socialdemòcrates tenyida del color dels conservadors), el seu nom de pila junt amb la paraula presidenta i una nova consigna: "En nom del poble". Altres retocs cosmètics van ser la inauguració d’una nova seu de parets blanques immaculades i minimalistes (modernes) d’on van penjar una versió en blau (corporatiu) de la llengua dels Rolling Stones, retrats de diverses personalitats, com Albert Einstein, sostenint una rosa blava i una obra (profanada) de l’artista de carrer i activista pels drets dels immigrants, Banksy: en comptes de flors, el manifestant llançava roses blaves...

Notícies relacionades

Qui té un defecte té un tresor

Les televisions públiques recuperen el terreny perdut en drets esportius

La imatge personal de Marine Le Pen també va canviar. Ja no era la nena pija de papà vestida d’antiquades i caríssimes firmes. En aquella primera fase calia guanyar-se el favor de les classes populars, així que va començar a declarar que comprava la roba en outlets i va començar a recórrer a la bijuteria de basars xinesos, es va encasquetar vestits jaqueta amb camises de colors cridaners, va utilitzar gomes per lligar-se els cabells i fins i tot es va interessar per bolsos falsos del mercat ambulant.

Quan va conèixer Bardella el va reconèixer com el representant ideal per a la seva idea d’ultradreta renovada. Bàsicament, va veure el perfecte llop amb pell de xai.