Lucrecia, el primer assassinat racista d’Espanya

Trenta anys després del primer crim racista d’Espanya, l’assassinat de la immigrant dominicana Lucrecia Pérez, Disney+ reviu el cas en un documental que ara es torna més actual que mai. "Quan vam començar aquesta història, el 2021, ens va semblar que tenia una enorme vigència", diu David Cabrera, director de Lucrecia: un crimen de odio, juntament amb Garbiñe Armentia. "En aquest temps, lamentablement, els fets han anat confluint fins a fer aquesta vigència més pertinent. Sens dubte el debat està més viu avui que quan vam començar", analitza el creador, que alerta de l’"inquietantment actual que reverbera aquest arxiu quan el veus ara".

Lucrecia va ser assassinada a trets a les ruïnes d’una discoteca de Madrid el 1992 a mans del guàrdia civil Luis Merino Pérez, de 25 anys, i els menors Javier Quílez Martínez, Felipe Carlos Martín Bravo i Víctor Flores Reviejo, de 16 anys. Allò va despertar una reacció social sense precedents. La sèrie, de quatre episodis, narra la seva història i investiga a través de material d’arxiu inèdit i testimonis de la família i amics de la víctima, incloent la seva filla Kenya. També hi participen policies i jutges d’instrucció que van investigar el cas, periodistes, testimonis directes, així com advocats dels inculpats i de l’acusació que van protagonitzar el judici posterior.

Sense afany propagandístic

Tots aquells joves extremistes (molts d’ells caps rapats i neonazis) "es van deixar créixer el cabell, es van treure les bómbers i es van posar roba casual per camuflar-se esperant que tornés a donar-se el clima social propici perquè aquestes expulsions puguin ser expressades sense complexos", reflexiona Cabrera. "I quan comença a crear-se el caldo de cultiu adequat, tornen a sorgir", reflexiona sobre el moment actual. Malgrat la vigència de la història, el director aclareix que no pretenien fer un documental propagandístic o encapçalar la causa: "Simplement expliquem una història. Volem que l’espectador empatitzi amb la Lucrecia".

Construir la imatge de la Lucrecia va ser un dels grans reptes de la sèrie. L’arxiu estava format per una sola fotografia de la jove dominicana i havien d’aconseguir que els espectadors coneguessin la seva història a partir d’aquesta única imatge. "Hem intentat projectar-la en totes les altres dones que cohabitaven a Madrid, a la plaça d’Aravaca, i havien fet el mateix viatge que ella des de la República Dominicana", explica la directora Garbiñe Armentia. Va ser possible explicar la història gràcies al material d’arxiu domèstic de videocàmeres de dones dominicanes en la seva vida quotidiana. "D’alguna manera es va obrar el miracle cinematogràfic que veus la Lucrecia tot i que canviï de cara i cos", declara Cabrera.

¿Un país xenòfob?

El crim es va donar en un moment en què Espanya projectava la imatge de país modern i democràtic després de les olimpíades de Barcelona i l’Expo de Sevilla. Durant la investigació, els directors van descobrir que molts d’aquells joves ultres no tenien un coneixement profund de la ideologia que compartien, sinó que s’acostaven al grup "sense gaire reflexió, per una pulsió irracional, pel futbol, per moda o perquè hi anava algun amic".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La sèrie també mostra els immigrants que van arribar a Espanya per mirar de buscar una vida millor i les dones dominicanes que van patir discriminació com a empleades domèstiques. Moltes d’aquestes dones que treballaven internes a les cases de persones adinerades se sentien "tancades i maltractades".

L’auge de l’extrema dreta i els discursos d’odi fan que el relat sigui "inquietantment actual". ¿Espanya és un país racista? "Jo soc un home espanyol i blanc que quan vaig pel carrer no m’he vist exposat a insults racistes o a seure al metro i que la persona que segui al costat s’agafi el bolso. Caldrà preguntar-ho a la gent que el pateix", declara el director. "El problema –afegeix Cabrera– és que si els preguntes a ells t’exposes que et facin un retrat de tu mateix, de la teva societat, no tan confortable com ens agradaria".