De Tarantino a Lanthimos: el ‘boom’ imparable de la filla d’Andie McDowell

"No és que em senti atreta per l’extremisme; més aviat crec que l’extremisme se sent atret per mi", matisa Margaret Qualley al posar en comú els dos llargmetratges que va presentar a competició en el passat Festival de Cannes, convertint-se, gràcies a aquest doblet, en un dels noms propis del certamen francès i confirmant-se com una de les actrius amb qui tothom sembla que vol treballar ara mateix. "En realitat, m’encantaria protagonitzar un paper més convencional, com una comèdia romàntica", afegeix. "O com una història d’amor en la línia de Titanic".

Una de les dues pel·lícules extremes és la segona dirigida per la francesa Coralie Fargeat, The Substance, una orgia de terror corporal composta d’imatges d’esquena partides per la meitat, agulles que perforen furóncols en primer pla i penjarelles de carn humana podrida. L’altra és el nou treball de Yorgos Lanthimos, Kinds of Kindness, un tríptic d’històries que utilitza la comèdia negra per reflexionar sobre les dinàmiques de poder que imperen en les relacions humanes, i que escenifica mutilacions, assassinats, violacions i actes de canibalisme; el divendres 28 es va estrenar a les sales espanyoles.

Vulnerabilitat en el rodatge

"Em vaig sentir molt vulnerable i exposada al rodar-la", confessa Qualley. "Perquè parla del paper que juguen els abusos d’autoritat en les interaccions entre les persones, i el treball d’un actor és sotmetre la seva voluntat al control del director per al qual està treballant. Per descomptat, la inseguretat que això genera encara és més suportable quan el director és Yorgos".

La filla de la també actriu Andie MacDowell ja havia treballat per a l’autor grec a Pobres criaturas (2023), l’aclamada reinvenció del mite de Frankenstein en la qual tant ella com Emma Stone encarnaven una dona ressuscitada gràcies a la cirurgia creativa obrada per un científic boig. De fet, bona part del repartiment d’aquella pel·lícula és present també en Kinds of Kindness. "No sé si a hores d’ara ens hem convertit en una cosa semblant a una família. Si és així, es tracta d’una família totalment disfuncional", fa broma.

Una experiència gratificant

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Molt més lleuger i convencionalment gratificant, recorda, va ser el rodatge de l’altra pel·lícula que ja ha estrenat en el que va de 2024, Dos chicas a la fuga, una esbojarradíssima road movie lèsbica dirigida per Ethan Coen –sí, una de les dues meitats dels germans Coen– sobre una parella de dones enfrontades a diversos criminals ineptes. "Em vaig divertir moltíssim treballant-hi, en part perquè tots els millors personatges són femenins", explica abans de reconèixer-se privilegiada per la diversitat de papers que té l’oportunitat d’interpretar. "I això, per descomptat, és gràcies a les lluites que van mantenir moltes actrius abans que jo".

Sobre l’evident impuls que la seva carrera ha pres en els últims anys, Qualley assenyala sense dubtar el que, segons el seu parer, va ser el seu punt d’inflexió: les escenes que va compartir amb Brad Pitt a érase una vez en... Hollywood (2019), en la pell d’una de les noies de la infame família Manson. "Em va fer un grandíssim favor a l’escollir-me", comenta sobre Quentin Tarantino, director de la pel·lícula. "Perquè aquella interpretació em va obrir moltes portes".