La fantàstica història de Duna Llibres

La cultura com una cadena de sinergies, o el cas de Duna Llibres, una de les noves editorials del panorama literari amb una de les propostes més originals. El seu projecte aposta pels llibres clàssics del gènere fantàstic a partir de l’esforç conjunt de dos segells que ja existien, Raig Verd i Mai Més. Els seus editors, Laura Huerga i Sergi Pérez, expliquen a EL PERIÓDICO com una trucada motivada per l’anunci d’una pel·lícula, Dune, va desencadenar una aventura que acabaria portant al naixement de Duna Llibres el maig del 2022.

Va ser Laura Huerga, editora de Raig Verd, qui va fer el primer pas. "Ens van venir ganes de llegir la novel·la en català", diu. L’espurna es va produir quan van saber que es portaria al cine l’última versió del clàssic de ciència-ficció de la mà de Denis Villeneuve. El director els agradava i el llibre és un referent. Però no l’havien llegit en català. "Jo pensava: a veure si el publiquen a Mai Més, i ells, a veure si ho fem a Raig Verd. No vam actuar com a editors, el volíem llegir".

Sergi Pérez recorda el moment entre rialles. "La Laura va ser la culpable, ella em va proposar que ho féssim". A Mai Més no podien perquè no publiquen literatura que ja ha sigut abans traduïda al català, i el clàssic de Frank Herbert havia sigut publicat sota el títol de Duna per l’editorial extinta Pleniluni. "Vaig acceptar de seguida el pla d’editar-lo junts perquè sabia que funcionaria". Huerga relata que el nom del segell és un reconeixement a aquesta primera traducció. "Duna Llibres va començar sense saber-ho amb aquest projecte".

Ciència-ficció i fantasia

La pel·lícula va ser un autèntic èxit i el fenomen va empènyer les vendes. El projecte de Dune en català era ambiciós, però la primera edició, que va ser limitada, de 1.900 exemplars, es va esgotar només amb les reserves. "Va sortir tan bé que vam pensar a convertir-lo en un projecte real", explica Huerga. "Ho definim com a imprescindibles de la ciència-ficció i la fantasia, títols que pensem que seran clàssics i que comparteixen valors com l’ecologisme, l’antifeixisme i el feminisme".

Notícies relacionades

Cuore Summer Party, la festassa de l’estiu a Madrid

Gala Dalí i l’alta costura

El segell també aposta per una primera edició limitada de tots els llibres que fan, amb dissenys únics, i després del bon resultat de la prevenda de Dune no van dubtar a llançar-se al model de subscripció, que limita les publicacions a sis títols a l’any. "Volem arribar als lectors que formen la seva pròpia biblioteca amb llibres especials. El subscriptor és molt conscient que fa possible el projecte", precisa Sergi Pérez. Sobrecobertes, acabats metal·litzats… La caixa de subscripció de cada llibre inclou un enigma amb pistes que has de resoldre de vegades amb la cooperació amb altres subscriptors. Editen autors consagrats com Arthur C. Clarke o Isaac Asimov, però també garanteixen la paritat i l’edició d’altres autors imprescindibles però poc coneguts, com Margaret Cavendish amb el seu El món resplendent que tant ha influït en la literatura fantàstica, o La nit de l’esvàstica. "La novel·la de Katharine Burdekin es va publicar abans de 1984 d’Orwell i ja inclou idees com la reescriptura de la història i la postveritat. Va ser un referent per a Margaret Atwood també des del punt de vista de la dona".

El projecte està molt connectat amb les llibreries, a les quals Huerga reivindica com un espai que funciona pràcticament com a centres cívics en molts llocs, i apunta a l’explosió del fantàstic en català. "El gènere ja ha desbordat fa temps la llibreria especialitzada. Hi ha moltes més llibreries que ara tenen secció de fantàstic. Si existeixen altres editorials garantim més espai. Males Herbes, Raig Verd, la indòmita, Cronos, Mai més, Duna Llibres… totes juntes creem un ecosistema potent". L’evolució del gènere també ha ampliat els públics, des de gent molt jove fins a aquells de mitjana edat i gent gran que no havien tingut abans accés a aquest tipus de continguts en català, i contra la idea de l’imaginari col·lectiu, hi ha moltes dones subscriptores i moltes dones que compren a través de la web. A priori es nega, però són moltes les fans del gènere".