Una reinvenció a mig gas

La noia que sis anys enrere es va presentar en una gala dels Grammy com una "orgullosa immigrant cubanomexicana, nascuda a l’est de l’Havana", ha evolucionat, i ara, als 27, juga amb una idea de reinvenció en el quart disc C,XOXO, el títol del qual en neollengua whatsapp transmet proximitat i contacte físic: "Camila, abraçades, petons", ens diu a tall de firma a peu de pàgina. No floten allà profunds missatges filosòfics, tan sols un afany de sensacions reals canalitzades per músiques que deixen enrere l’ascendent llatí i es decanten per un pop de fort substrat electrònic, amb punts de r’n’b i hip-hop i alguns atreviments de producció.

Camila Cabello ens anunciava fa uns dies a la xarxa X que "el món de C,XOXO és molt sensual" i que interpel·la a totes les nostres terminals: "Gust, tacte, vista, olfacte, so". Ho fa aquí, d’una manera expeditiva, en el primer tram de cançons, com I luv it (amb el raper Playboi Carti), aparatosa i punxant, elaborada de la mà d’El Guincho, figura de pes a tot el disc. Un tema aquest que quan va veure la llum com a single (el mes de març passat) va convidar a especular amb un àlbum decantat per l’hiperpop a l’estil Charli XCX.

No és el cas, tot i que una mica d’això es respiri a He knows, duet amb Lil Nas X sobre bases gruixudes, on el raper marca els temps. Altres punts d’ancoratge apunten cap a direccions d’allò més dispars: Chanel no. 5, amb el seu tacte libidinós i el seu audaç piano discordant, i el flirteig amb el dembow de la robusta Hot uptown, cita amb Drake en què aquest presumeix del seu Mercedes i les seves joies de Tiffany’s, que, a ella, pel que sembla, no la impressionen: "Ets massa dèbil per a poder amb mi, carinyo", replica sense despentinar-se.

Cabello ha treballat perquè això sigui un àlbum i no un pack de cançons, introduint aquests interludis que en els últims temps tant es porten. Sense ser-ho exactament, perquè dura 2’ 42”, Twentysomethings, porta unes confessions en mode trobadora-amb-guitarra-acústica que bé poden condensar el fons filosòfic del disc: "A la vintena, enamorats, luxuriosos, confosos / d’uns vint anys, ballant amb els cors macats". Però de vegades no queda del tot clar on es troba la personalitat sonora d’aquesta nova Camila Cabello, mentre C,XOXO va perdent pistonada a mesura que passa el seu equador.

Notícies relacionades

La tensa pel·lícula ‘Hierve’ torna com a sèrie

La inspiració més enllà de la veu

Abraçant el ‘mainstream’

Queda lluny la bolla afrocubana d’Havana (2017), que va conservar en discos posteriors, perquè ella transita ara els camins del mainstream amb algun toc d’avantguardisme assimilable. Dream-girls incideix en la fórmula del fraseig pesat i la balada al piano B.O.A.T. resulta poc transcendent. Amb tot C.XOXO conté cartes per acontentar al seu fandom, però no arriba a ser aquella obra rotunda amb què Camila Cabello podria ascendir al següent nivell.