POLÈMICA A FRANÇA

Liddell, denunciada per "injúries" a Avinyó després d’atacar la crítica

«La meva obra és una bufetada als crítics», afirma la directora, actriu i escriptora

L’artista de Figueres va desacreditar el periodista Stéphane Capron, responsable de la secció d’espectacles a ‘France Inter’ en l’estrena de la seva obra ‘Dämon. El funeral de Bergman’.

Liddell, denunciada per "injúries" a Avinyó després d’atacar la crítica
3
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

Angélica Liddell ha triomfat a Avinyó: un periodista francès s’ha querellat contra l’artista de Figueres per "injúries públiques" després que aquesta pronunciés dures paraules amb al·lusions directes a la seva persona durant l’estrena de la seva obra Dämon. El funeral de Bergman. L’espectacle inaugural del Festival d’Avinyó en espanyol, amb subtítols en francès, va ser molt aplaudit dissabte a la nit. Veurem què n’opina el públic català quan aquesta coproducció amb el Grec aterri al Teatre Lliure del 19 el 21 d’aquest mes.

El muntatge arribarà precedit de polèmica després que Stéphane Capron, responsable de la secció d’espectacles a France Inter i fundador del lloc d’informació cultural Sceneweb, presentés diumenge aquesta denúncia, segons va indicar a l’agència France Presse, que va poder consultar la demanda. El periodista assegura que altres col·legues ridiculitzats no van ser insultats, i demana "que les injúries siguin retirades de l’espectacle fins al final del festival d’Avinyó". Per la seva banda, el director del festival, Tiago Rodrigues, va declarar que "les paraules expressades a l’escenari com a part d’un projecte artístic no poden considerar-se com una posició del festival". Va recordar que el festival "defensa la llibertat de creació, la llibertat d’expressió i la llibertat de premsa", i que la seva posició és "no interferir en la integritat de les obres presentades".

Sorpresa per la querella

Tant Cesc Casadesús, director del festival Grec, com Carme Portaceli, directora del TNC, van presenciar l’estrena al Festival d’Avinyó i els va sorprendre la querella de Capron. "La gent va riure quan Liddell, d’esquena, projectant les crítiques que s’havien publicat dels seus espectacles, es preguntava si l’autor era entre el públic. ¿Ets aquí? Evidentment, hi era i allò va provocar rialles", recorda Casadesús en conversa amb EL PERIÓDICO. Jugar amb el cognom del periodista querellant, Capron, per ressaltar la seva semblança amb cabró, forma part d’una escena en què Liddell al·ludeix a la tírria que Bergman tenia als crítics. "No sé si a Barcelona mantindrà les mateixes crítiques o les adaptarà fixant-se en els que escriuen de teatre a Espanya. Ja ho veurem", va destacar Casadesús. "En qualsevol cas, la seva crítica està justificada en el context de l’obra". Casadesús, igual com Tiago Rodrigues, es posiciona a favor de la llibertat artística.

Els aplaudiments que va rebre Liddell contrasten amb tot l’enrenou que ha suscitat aquesta querella contra l’artista. Portaceli, a preguntes d’aquest diari, opina que Capron "s’ha deixat portar per l’orgull" i "li ha faltat sentit de l’humor". La seva querella no ha fet més que augmentar l’eco dels insults i ha donat molta publicitat a l’artista catalana, sobretot per a aquells que encara no la coneixen.

Notícies relacionades

Liddell va explicar diumenge al matí en una conferència de premsa el seu "odi envers els crítics", que segons ella "comparteix" amb el cineasta suec Ingmar Bergman, en qui s’inspira el seu últim treball. "La meva obra és una bufetada als crítics i de fet m’agradaria poder donar físicament aquesta bufetada a totes aquestes persones que, impunement i de manera banal, m’han fet mal", va declarar. "No puc fer això físicament. M’agradaria fins i tot donar un cop de puny com va fer Bergman, però no seria possible perquè la gent presentaria una denúncia contra mi i acabaria a la presó", va afegir.

Angélica Liddell és una provocadora nada, una artista radical amb un gran domini de la paraula i l’escena que mai deixa indiferent. N’hi ha prou amb recordar com començava The Scarlet Letter: "Sense hipocresia no existiria l’art. Sense vostès no existiria l’art. Els dono les gràcies per menysprear-me". A Dämon. El funeral de Bergman, converteix el menyspreu dels crítics en art. Per a Portaceli la seva nova proposta és "un retrat tremend dels valors de la nostra societat".

Temes:

Teatre Lliure