La tensa pel·lícula ‘Hierve’ torna com a sèrie

A principis del 2022 ben just es parlava d’una altra pel·lícula en cercles cinèfils i gastronòmics. Tothom tenia una opinió (generalment positiva) sobre Hierve (Boiling point), l’absorbent drama de restaurant de Philip Barantini que havia estrenat Filmin a Espanya: 90 minuts d’estrès anguniós, d’activitat accelerada i alienada, de caos a la cuina i immisericòrdia entre comensals, filmats en virtuós pla seqüència.

Al capdavant d’aquest servei de nit del Jones & Sons, un xef en hores baixes personals, Andy Jones (Stephen Graham), lleugerament basat en el mateix Barantini, que abans de ser actor i després cineasta va treballar com a cuiner durant 12 anys, alguns de complicats per l’addicció. "Molta gent em va escriure per explicar-me com l’havia afectat la pel·lícula", explica el director en entrevista per videotrucada. "I anava més enllà del tema del restaurant. Em parlaven de l’aspecte de la salut mental i de l’addicció, de entorn d’alta pressió que, en realitat, podria haver sigut qualsevol altre".

Fins i tot abans que un llarg revelació del cine indie britànic, Boiling point va ser el 2019 un curt amb el mateix títol. "I això havia de ser tot", apunta Barantini. "Acabava de fer un altre curt i sabia que em faria falta enviar-ne almenys dos per aconseguir agent. Una vegada el vaig trobar, tot van començar a ser converses sobre com fer el llarg. De nou, això havia de ser tot. No podíem anar més enllà perquè [atenció, espòiler] el personatge de l’Stephen havia mort d’un infart". Però la mort no és res si la BBC et demana fer una sèrie.

La mateixa tensió

En la sèrie Boiling point (Movistar Plus+, des d’avui), mentre l’Andy es recupera de l’infart i Jones & Sons manté les seves portes tancades, la cap de cuina Carly (Vinette Robinson) ha optat per llançar-se a l’aventura i obrir el restaurant Point North, una proposta d’arrels del nord portades a l’estil londinenc més exclusiu. "Em semblava molt interessant tenir-la al capdavant", explica Barantini. "La Carly no només pateix les pressions d’aixecar el negoci, també és cap de cuina; una dona en aquest càrrec, i a més de color. Qüestions que ho compliquen tot".

Per a la BBC era atraient que cada episodi fos un pla seqüència, però Barantini tenia ambicions que xocaven amb aquesta idea: "Volia explorar els personatges fora de l’entorn laboral. I no pots fer això en un pla seqüència: cal més d’una hora per moure’s entre dos punts de Londres, així que ens passaríem l’episodi al metro o al bus". Sigui com sigui, la sèrie s’obre amb una presa d’11 minuts que ens permet conèixer els personatges, molts d’ells ja familiars, com el sous-chef Freeman (Ray Panthaki) o la cap de rebosteria Emily (Hannah Walters). I sobretot, quan l’acció es desenvolupa a la cuina, torna la tensió d’abans, en part pel vertiginós ús de la càmera a l’espatlla.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La recerca del realisme, també a través de la manera de filmar, distingeix Boiling point de l’altra gran sèrie de cuina del moment. "Per a mi The Bear té un rerefons més còmic i busca més l’exageració, cosa que està molt bé també, si aquest és el concepte", opina Barantini. "Crec que hi ha espai per a les dues sèries".

Serà complicat crear un beef entre les dues produccions. En realitat, el nostre entrevistat està molt més a favor d’un híbrid: "M’encanta jugar amb la idea d’un episodi, o fins i tot una minisèrie, en què gent del The Bear es passés pel Point North. O una altra opció, és clar, és que nosaltres ens plantem a Chicago".