El Cor Plèiade, aclamat al Palau

En aquesta ocasió i tret d’alguna honrosa excepció firmada per Debussy i Clara Wieck, el programa es va centrar en la música actual, a més de comptar, en la segona part, amb la col·laboració al piano d’un brillant Miquel Villalba; amb aquest suport, en cada cas, es van crear les atmosferes més adequades. Després d’una presentació de la trajectòria del cor a càrrec de la directora, la vetllada va arrencar amb l’estrena d’Olor de préssec, de Bernat Giribet (1995) i escrita el 2017, peça plena de ressonàncies poètiques amb text del mateix compositor. El contrast va arribar amb la singular inspiració religiosa de l’autor romanès d’origen hongarès György Orbán (1947), de qui es va escoltar la seva virtuosística i exigent versió del Pange lingua amb text de Santo Tomás per al Dijous Sant, interpretada de manera brillant, amb les diferents veus ben definides i empastades.

Notícies relacionades

Scully quadro a quadro

Anagrama suspèn de forma indefinida la distribució del llibre sobre Bretón

Del finlandès Einojuhani Rautavaara (1928-2016) es va incloure l’últim moviment Malagueña, de la seva Suite de Lorca (1973), que posa en música un fragment del Poema del cante jondo (1921), en una intensa interpretació. Definida com una referència en l’escriptura coral femenina, de la donostiarra Eva Ugalde (1973) es va escoltar l’altra peça religiosa de la vetllada, Ave Maris Stella (2007), que va impressionar per la seva senzilla complexitat i que va permetre al cor lluir unitat i fraseig. Va tancar la primera part l’energètica As you sing, de la canadenca Sarah Quartel (1982) abans de l’obra guanyadora del II Concurs Internacional de Composició Coral de l’Orfeó Català Poema del bosc, de Carles Prat (1985), compositor i cantant que coneix bé el que significa l’escriptura per a cor i que va tenir en aquesta agrupació una entusiasta versió, gairebé dramatitzada, amb un Miquel Villalba molt pendent de les seves companyes.

De la gran Clara Wieck (1819-1896) es va escoltar una inspirada versió d’Ich stand in dunkeln Träumen i Das ist ein Tag, der klingen mag, del cicle Lieder aus Jucunde, de 1853, lieder de profund sentit romàntic i per a cantant solista, interpretat pel conjunt a l’uníson amb un resultat sorprenent. El nord-americà Eric Whitacre (1970) va estar representat en el programa amb She weeps over Rahoon (amb Almudena Jambrina en el melancòlic corn anglès) i el va acomiadar amb optimisme el gran Claude Debussy (1862-1918) i el seu Salut printemps, amb Gema María Navarro a càrrec de les parts solistes.