Serge Attukwei Clottey recorda el passat esclavista de BCN amb una rua

Serge Attukwei Clottey (Ghana, 1985) és un artista que treballa a partir de bidons de plàstic i altres materials de rebuig que els països rics abandonen al seu país. Amb ells realitza tessel·les amb què crea formes i tapissos que reutilitza en les seves creacions. Algunes adornaven el vestuari d’una curiosa rua performática que ahir a va sorprendre a turistes i barcelonins en plena Rambla.

Attukwei Clottey la liderava amb una vestimenta feta de plàstic i un altre material que impedia veure la seva cara, però li atorgava un aspecte de guru. I gairebé es va convertir en un bruixot quan va realitzar una curiosa performance silenciosa davant diversos edificis de la ciutat per recordar i assumir el passat esclavista i colonial de la capital catalana. El primer va ser davant les antigues oficines de la Companyia de Tabacs de les Filipines. Allà es va aturar la processó que va sortir de la Fundació Tàpies, avançant silenciosament en dues files. Tots portaven detalls de color groc en el seu vestuari. No eren picades d’ullet a l’independentisme, sinó un símbol d’aquesta nova Àfrica que l’artista ghanès reivindica i l’obra del qual Afterlife Voyage (Viatge al més enllà), un enorme tapís de 123 metres quadrats, va transformar la façana de l’edifici modernista de la fundació.

Notícies relacionades

Salvador Illa presenta el ‘hub’ audiovisual Catalunya Media City a les Tres Xemeneies

Rita Miller Atelier ‘capbussa ’ les seves nòvies en un spa de luxe

L’acció artística va acabar al TNC. Però abans d’arribar allà molts vianants van treure els mòbils per immortalitzar el seu pas pel centre de la ciutat. "¿Això què és?", preguntaven alguns. No entenien el que veien, però es van quedar intrigats per l’aspecte ritual i la vestimenta dels participants. Alguns portaven ampolles de plàstic i gots de cartró lligats a la cintura.

Attukwei Clottey completarà la seva activitat a Barcelona amb la performance Els homes de carbó (avui, sala Periferia Cimarronas). Es basa en la història de l’emigració, els prejudicis cap als migrants i també en la seva pròpia experiència per aconseguir un visat per poder venir a Espanya.