Gala Dalí i l’alta costura

Se sol associar el nom de Gala amb quatre paraules: "la musa de Dalí". Però aquesta definició descriu una figura passiva que no té res a veure amb el paper que de veritat va exercir l’artista surrealista russa Elena Ivanovna Diakonova sobre el geni empordanès des que les seves vides es van creuar a Cadaqués el 1929. Ella, llavors casada amb el poeta francès Paul Éluard, va viatjar junt amb René Magritte i Luis Buñuel fins a la Costa Brava per conèixer el joveníssim pintor que havia col·laborat amb el cineasta en el curt surrealista Un gos andalús. Tot i que distava entre ells més d’una dècada, la dona lliure, culta i avançada al seu temps va captivar l’artista, i mai més es van separar. Ni en l’àmbit personal, ni en el professional.

És precisament en aquest segon pla, el del pes que va tenir Gala en la carrera del pintor, en el qual incideix i aporta un lluminós focus el projecte expositiu Gala Dalí. El despertar del mite, impulsat conjuntament per la Fundació Gala-Dalí i La Roca Village. La idea és descobrir la polièdrica i fascinant personalitat d’una artista amb més cares de les que ens havien explicat ("ambiciosa", "interessada", "manipuladora" i "mala mare" –sí, es va desentendre de Cécile, la filla que va tenir amb Éluard, ja que detestava la vida maternal–, eren algunes bondats que li havien adjudicat alguns des d’una òptica obtusa i misògina).

Molt més que musa

"Amb aquest projecte volem visibilitzar una persona que sí que dirigeix, que sí que selecciona, que sí que projecta i que té una acció... i que no és el mateix que la imatge sempre de l’eterna musa", explica Noelia Collado, directora de continguts de l’espai comercial del Vallès Oriental, que ha comissariat el projecte juntament amb Bea Crespo, coordinadora del Centre d’Estudis Dalinians. Segons el parer d’aquesta, "Gala va fer el paper de poli dolent, la representant, la que s’ocupava de la compravenda, i la que posava ordre... Una dona poderosa i ambiciosa a qui es va estigmatitzar per això".

El projecte es desenvolupa simultàniament al castell de Púbol i al Village, i explora totes aquestes facetes de Gala a través de la moda i l’ús intel·lectual i artístic que en va fer. Tal com va explicar Crespo quan al març es va inaugurar el primer capítol de l’exposició, anomenat Col·lecció primavera-estiu, "ella a més de dona, musa, també va ser la seva representant i arxivera, a més d’excel·lent relacions públiques, ja que dominava l’art d’atraure l’atenció en una inauguració, reunió o còctel perquè els mitjans parlessin de Dalí".

Ara, l’última casa de Gala (on hi ha les seves restes) acull la segona part de l’exposició Col·lecció d’alta costura, que es podrà visitar fins al 22 setembre. L’última entrega, Col·lecció tardor-hivern, arribarà al castell a la tardor, i tancarà el seu homenatge.

Si en la primera entrega vam poder veure peces de Givenchy o Pierre Cardin, o la mítica (i atrotinada) camisa marinera de cotó amb què apareix en diversos quadres del geni, ara es mostren vuit autèntiques joies d’alta costura, on el negre i el vermell (color fetitxe de Gala) són els autèntics protagonistes.

Notícies relacionades

L’adeu d’Escassi i la il·lusió de Victòria Frederica

Molière, ‘influencer’

La selecció permet fer un recorregut pels grans noms de la història de la moda, des de d’Elsa Schiaparelli fins a Christian Dior, passant per Jean Dessès i Balenciaga. Inclou també peces sense etiqueta, ja que "la imatge de Gala va més enllà de la marca: és el reflex d’una personalitat única i d’un estil genuí, atent a les tendències estilístiques designades per París i al mateix temps fidel a si mateixa", recorden les comissàries.

El viatge de descobriment que comença al castell de Púbol –seu de la col·lecció de moda, però també d’una sèrie de sis fotografies de Jordi Bernadó– continua després a La Roca Village, on l’obra de la pintora Carla Fuentes envaeix les façanes del centre amb una mirada fresca i desenfadada sobre la personalitat indòmita de Gala.