El ‘tour de force’ de María Hervás

I tots ells es plantaran davant una actriu de la talla d’Hervás, engalanada canònicament amb una perruca rossa i un fetitxista vestit vermell per a l’ocasió, per reproduir una escena d’uns vuit minuts –¡es repetirà fins a 100 vegades!– que és una conversa entre una parella que s’enfonsa, que ha perdut tot el romanticisme, tota la passió.

The second woman, de les dramaturgues australianes Nat Randall i Ana Breckon, pretén mostrar a l’espectador els mecanismes de poder de gènere i els privilegis masculins. Per a això utilitza també un element interessant: una realització cinematogràfica, amb dones operant les càmeres i amb pantalles a la sala, acompanya l’obra. "Ens permet estirar el temps, ampliar moments breus", defineix Nat Randall, una de les creadores que també s’ha posat al paper de la protagonista en algunes de les funcions. "Em preocupa el meu propi cansament, però que la càmera el retrati em sembla estimulant, farà que els espectadors empatitzin", apunta Hervás.

L’obra, que començarà dissabte a les 18.00 hores i acabarà a la mateixa hora un dia després, té un text tancat, però hi ha espai per introduir matisos. "A la gent li vibra la cara dels nervis, et connecta amb una fragilitat brutal de l’ésser humà", comenta l’actriu madrilenya, conscient del desequilibri sobre l’escenari entre ella i els altres participants després de la seva experiència en els assajos (fets amb intèrprets no seleccionats per al dia de la funció).

"¿Estàs boja?"

Hervás explica que des que es va fer pública la seva participació en el projecte, que té coses de laboratori i d’experiment, té multitud de missatges de col·legues preocupats. "Però ¿estàs boja? ¿Com ho faràs?". La intèrpret tindrà cada dues hores un descans de 15 minuts per anar al vàter, menjar o beure. No podrà, sens dubte, dormir. "Tinc molt desconeixement sobre la potencialitat d’això al meu cos, potser necessito que no em parli ningú o, al contrari, necessito compartir-ho amb tothom en els descansos", exposa la madrilenya, que també protagonitzarà l’obra al Teatre Central de Sevilla el pròxim octubre.

El repte, evidentment, també és majúscul per a la producció. "Volem que l’experiència es converteixi en una cosa inexplicable", sentencia Casadesús, que situa el vestíbul de la sala com una part imprescindible d’aquest funció. Per començar, un parell de bones notícies: el bar del Lliure estarà obert ininterrompudament. I també es repartiran xurros amb xocolata a primera hora de diumenge.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Una mitjana de tres hores

Casadesús reconeix que per al públic pot ser "molt tediós" acompanyar 24 hores Hervás, però anima a fer-ho en diversos moments del dia. Per a això hi ha diversos tipus d’entrades disponibles: unes per a tota la funció amb què pots entrar i sortir; altres que et permeten entrar en una franja determinada; i unes per a aquells que a última hora es decideixin a anar al Lliure a veure part de l’espectacle. Així, el director del Grec explica que en les anteriors representacions en ciutats com Londres la mitjana per espectador és d’unes tres hores. "Te’n pots anar a sopar i tornar i la María segueix allà... Però veus que es van produint canvis", exposa Casadesús, que posa especial èmfasi a convidar el públic a omplir la sala i acompanyar Hervás en les hores més intempestives. "Els que surtin de Razzmatazz a les 4 de la matinada, que vinguin".