La veritable dinastia espanyola

Alejandra Rubio és influencer hereditaria, a diferència de las tiktokers que s’atribueixen aquest títol amb seguidors en dues xifres. La nova princesa del couché es va anotar exclusives abans fins i tot de néixer. La genealogia aplanava la seva carrera, perquè és impossible concebre un programa televisiu espanyol sense fills dels llinatges Campos i Jurado, que són els PP i PSOE del cor nacional.

El país ha de madurar, no pot mantenir-se indefinidament lligat a cases reials d’arrelam estranger. Els Campos són la veritable dinastia autòctona i Alejandra Rubio la seva última profetessa, en una línia successòria íntegrament femenina en la seva configuració i sense rastre de contaminació viril. Tret del cameo de Bigote Arrocet en el paper d’Iñaki Urdangarin. Per si tot l’anterior fos insuficient per coronar Alejandra Rubio, ara es troba a més embarassada amb horitzó al desembre, per la qual cosa acaba d’apropiar-se de l’any en curs. La part menys rellevant d’aquest fet biològic es diu Carlos Costanzia, i ofereix les credencials nobiliàries exigibles quan a fill de la dinastia Flores, de Mar i no de Lola.

La bíblia rosa

L’anunci oficial de la continuïtat dinàstica es va produir en l’obligada ¡Hola!, una capçalera que concedeix a Alejandra Rubio el protagonisme que li nega a Letizia Ortiz. Sense ànim d’assessorar la Zarzuela, cap monarquia en condicions pot sobreviure sense el suport integral i sense fissures de la bíblia rosa.

No tot han de ser virtuts postisses, i Alejandra Rubio exhibeix la mateixa vocació de naturalitat que adorna Nico Williams i Lamine Yamal, en una altra disciplina que també es disputa a vida o mort. Per primera vegada, les víctimes de la teleporqueria (disciplina que inclou el futbol) superen en sang freda els seus entrenadors i conductors.

D’allà la irritació de Jordi González amb Alejandra Rubio, tan semblant a les diatribes de Jaime Peñafiel contra la segona família reial espanyola. "Hi ha dues paraules de les quals et penediràs", va enunciar el presentador amb el to apocalíptic que caracteritza la comunicació contemporània.

En sintonia amb les reticències que caracteritzen avui les mares en potència, Alejandra Magna havia postulat que li fa "por" portar un fill a aquesta "societat podrida". La dictadora de criteris de moda i reina de l’Instagram hispà va reconèixer que l’expressió era "molt bèstia", però va insistir que el seu entorn estava "molt malament". D’allà la recriminació de Jordi González, tot i que els exabruptes dels influencers s’han d’examinar a llarg termini, quan la princesa plori amb el seu fill en braços que va jutjar erròniament els seus semblants. Parlem del net de Terelu Campos i de Mar Flores, el Gotha no pot arribar més alt.

Pensadors, escriptors, artistes o actors han caducat com a prescriptors socials, sense que ningú plori que s’hagin extraviat. L’alternativa contemporània contraposa Alejandra Rubio amb la versió ortodoxa encarnada en Victòria Federica i Froilán, per a qui un trajecte de Rodalies és un vol a Abu Dhabi per gorrejar a l’avi.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Alejandra està guiada per Terelu, una garantia que l’espectacle no decaurà durant els vint anys imprescindibles perquè el fill de la influencer es converteixi en una altra figura mediàtica, si la societat no es podreix mentrestant. Potser la parròquia ha dipositat un excés de confiança en éssers de vulgaritat acreditada, però ja no hi ha marxa enrere.

La generació d’Alejandra està més a prop del telenotícies que de les sentines audiovisuals. De fet, si es deixés actuar amb llibertat els programadors d’informatius, es deixarien d’Intxaurrondos i entregarien la presentació de les notícies a la generació Frozen. Cosa que és aleatòria, davant la consolidació genètica de les dinasties Campos i Flores, soles o per separat.