El Vida fa 10 anys desafiant la "dictadura" dels grans caixets

Els paràmetres bàsics segueixen ben presents: al recinte de la Masia d’en Cabanyes, a Vilanova i la Geltrú, hi caben fins a 25.000 persones, explica Poveda, però el festival no es planteja acollir-ne més de 10.000 per jornada. Les entrades d’aquest any estan "a prop del sold out" pel que fa a divendres i dissabte, i una mica per sota les d’avui. "Desplaçar fora de l’àrea metropolitana de Barcelona tot aquest públic és un autèntic miracle. Podríem haver posat això com a lema, el 10è miracle. Som una empresa local compromesa amb el territori, sense socis ni inversors capitalistes", segons indica el director, que observa que "hi ha festivals que tenien un encant i que l’han perdut per culpa del creixement, apartant-se de la seva idea primigènia".

Fotos de l’escena

El cartell d’aquest any ofereix reclams internacionals com M.I.A., James Blake, Vance Joy, Ty Segall, Ride i Black Lips, junt amb figures autòctones d’ampli espectre, entre ells Clara Peya (concert inaugural), Los Planetas, Sílvia Pérez Cruz, Alizzz, Julieta, Standstill (reunió d’Enric Montefusco i companyia), El Columpio Asesino, Derbi Motoreta’s Burrito Kachimba, Ferran Palau, Mujeres o Guillem Gisbert. Pop amb ressons independents, electrònica altrock amb vista al hardcore o a les fusions, cançó d’autor heterodoxa, urbanitats rampants... "Continuem fent fotografies de l’escena", considera Dani Poveda, que també vol posar un accent en talents locals emergents, "com un Socunbohemio que, per la seva proposta sonora, no encaixen amb el circuit de festes majors".

Respecte als protagonistes d’aquest any, el director qualifica també de "miracle" que alguns hagin apostat per Vilanova i la Geltrú. "Encara no entenc per què James Blake ha elegit el Vida i no el Sónar, o el Primavera Sound, o el MadCool", confessa, si bé destaca la importància de "ser cap de cartell del Vida" abans que ocupar una posició inferior en un festival més gran. "Però no ens agrada jugar a la dictadura dels caps de cartell", assegura Poveda. "Cada any, quan anunciem la programació, sentim gent dient ‘no conec ningú’, i ja està bé així, perquè quan acaba el festival et diuen ‘ja tinc el meu nou grup favorit’", afegeix.

Agressions entre festivals

Aquest any, el Vida va mirar de lligar el duo electrònic francès Air. "Però quan vam saber que estaven negociant amb el Sónar vam retirar immediatament la nostra oferta. Admirem molt el Sónar, entenem que ells actuessin allà finalment i no volíem entrar a competir per això i encarir el preu", reflexiona Dani Poveda, que veu una espiral de disfuncions en l’actual lògica del circuit. "S’estan fent molt mal entre els grans festivals amb ofertes estratosfèriques. Ells sabran quin és el seu equilibri. Jo no el trobo ni vull trobar-ho. Per entrar allà hauríem de canviar el format i perdríem la idiosincràsia del festival des dels seus inicis".

Un pastís

Notícies relacionades

L’adeu d’Escassi i la il·lusió de Victòria Frederica

Molière, ‘influencer’

Dissabte, abans del concert de M.I.A., el Vida escenificarà el seu 10è aniversari "amb un pastís i un videoresum de tots aquests anys". Allà, davant el públic, anunciaran els responsables del festival un dels reclams de cara a l’any que ve. "Un grup que ens ha demanat molta gent i del primer àlbum del qual es compliran 30 anys", avança molt enigmàticament.

Després d’aquesta dècada d’activitat, el públic, la mitjana d’edat del qual està sobre els 33-34 anys, presenta imatges de perfil familiar. "Els nens que venien de la mà dels seus pares, que ja tenen 18 anys i venen pel seu compte, i es troben els seus pares de festa. És una cosa que veig molt als festivals britànics i que és molt bonica", raona Dani Poveda. "I tenim uns 500 nens i adolescents que ja formen part de nostre target". La mostra d’aquest any compta amb un pressupost de 2.150.000 euros, dels quals l’aportació pública es limita als 188.000 (un 8,7%) aportats per part de l’Ajuntament de Vilanova, l’ICEC (Generalitat), l’INAEM (Ministeri de Cultura) i la Diputació de Barcelona.