Allau de metal al Rock Fest

La tesi segons la qual les cançons són el més important es va fer carn, metal i riff, ahir a Can Zam, davant una audiència totalment bolcada amb els clàssics de Judas Priest servits pel que va ser un dels seus icònics guitarristes, K. K. Downing. La seva criatura, KK’s Priest, va marcar territori en una primera jornada del Rock Fest que va estar ben trufada d’accents heavy clàssics, extremismes thrash i vestigis glam, representats aquests per la vedet esperada a la matinada, la banda californiana W.A.S.P.

KK’s Priest va defensar les essències del grup mare, obrint amb tres temes propis abans d’atacar els vells himnes (The ripper) i algun rescat no tan de manual (eixordador Night crawler). Downing, icònica melena rossa al vent, en bona forma dactilar, i un Tim Ripper Owens imponent en tota la gamma vocal, que es va lluir en el mig temps angulós Beyond the realms of death. Altes flamarades en Burn in hell, tema del temps en què Owens va ser cantant de Judas Priest. I els himnes: The green manalishi (el seu assalt carnisser a Fleetwood Mac) Breaking the law i la mare de totes les batalles (metaleres) Victim of changes.

Revisió de Sepultura

La jornada va presentar altres punts calents, com Cavalera, l’artefacte dels germans brasilers Max i Igor, ex Sepultura. Un set de metal extrem baptismal, apuntalat als primers àlbums de la seva antiga banda, que últimament han regravat. Max Cavalera i el seu rugent registre gutural, i el baix de plom del seu fillet, Igor Amadeus. Això és un assumpte de família. Toc de Carmina Burana i envestides amb delicadeses com Bestial devastation. I entre la traca final, una esgarrapada a un altre disc important Chaos A.D., (Refuse/Resist, més heavy tradicional, pel que podíem esperar). Pensant en els seus excompanys, Max va clamar malèvolament pels poders del "veritable Sepultura".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

En la línia thrash, gran actuació de Crisix, una banda d’Igualada que fa gires europees sense que aquí els prestem molta atenció. Les nostres disculpes. Metal desbocat i amb desimboltura, sense èpica, devastadora en cartes com Leech breeder, dedicada "als fastigosos que abusen del seu poder", i en Frieza the tyrant, a partir del personatge de Bola de drac. Van versionar The Beastie Boys, Pantera i Trust (Antisocial via Anthrax).

I en matèria de metal més clàssic, el grup asturià Warcry va desplegar, a partir de l’invasiu Hacia Delante, un so tan aclaparador com melòdic, amb teclats i ascendent simfònic. El power metal alemany sol tenir una forta presència al festival, i allà hi va haver l’ortodòxia de Primal Fear, rica en càntics indicats per sortir a envair el país veí, en la veu de Ralf Scheepers. Van sonar algunes troballes del recent Code red i els trofeus, com The end is near. La seva antiga banda, Gamma Ray, i Blind Guardian, alts exponents d’aquesta escena, actuaran demà a Can Zam. La festa continua.