Álvaro Ortiz: "He volgut parlar als nens de tu a tu"

Casualitats. Després de Rituales vaig entrar en una crisi creativa, no sabia per on tirar. Res em convencia. A part de treballar amb el còmic adult, treballo com a il·lustrador per encàrrec i vaig fer coses per a llibres infantils. Em venia de gust fer una cosa meva per al públic infantil, però de la mateixa manera en què em plantejo el còmic adult: tenint el control de tot, de les idees, els temes, el format, els terminis d’entrega... Com que estava bloquejat em venia de gust provar a veure què passava, i va coincidir amb el llançament de la col·lecció infantil a Astiberri. En un mes els vaig mostrar el projecte. Va ser tot un salt al buit.

¿L’objectiu era divertir sense alliçonar?

Va ser una miqueta egoista: jo volia divertir-me. En els meus còmics adults, la història té més pes que el dibuix. A Cendres hi ha 40 pàgines només de diàlegs de personatges dins de cotxes. En canvi, aquí em podia divertir molt dibuixant. Fa uns anys em van convidar al Caire i em venia de gust alguna cosa com si fos un conte oriental. No volia moralitzar. La idea era que el lector es divertís amb unes aventures molt clàssiques tot i que hi vaig deixar caure algun comentari sobre comprometre’s amb el món en què vivim.

L’estil Álvaro Ortiz encaixa bé en l’imaginari infantil.

Allí ho tenia bastant fàcil, sí, el meu dibuix es deixava. Vaig haver de canviar poques coses, fer les vinyetes més grans, que la lectura fos més clara i buscar colors més lluminosos. Els personatges parlen igual que els del còmic per a adults, no vaig intentar simplificar-los, sinó parlar als nens de tu a tu.

¿És el que li hauria agradat llegir de nen?

Més que el que m’hauria agradat llegir té a veure amb el que jo llegia i com em va influir. Jo soc de la generació del Pequeño País, de La Biblioteca de Turpín, de Max, que ara acaba de reeditar La Cúpula en llibre. Allí també hi ha personatges fascinats per la literatura clàssica.

Les protagonistes són femenines. ¿Reflex dels temps?

Sí, sempre sembla que els protagonistes d’aventures, videojocs... són masculins, i em vaig dir "ho capgirarem". Des del mateix títol hi ha una aposta per això i una picada d’ullet a la transgressió, perquè el diccionari no accepta la paraula gènia. La manera correcta seria una geni.

¿Temia no connectar amb el llenguatge dels xavals?

No, en realitat jo funciono per impulsos. I pel camí pensava si l’ambientació del rotllo d’Aladí del tot a cent el 2022 que a mi em fa gràcia també els en faria a ells. Però malament no ha anat.

¿Com és el públic infantil? ¿Més sincer?

Són supersincers. Si no els agrada alguna cosa, t’ho diuen al moment. Estava firmant en una fira i va passar un nen amb la seva mare. Ella li va preguntar si li agradava el meu llibre. I va dir "no"... I tu ets allà davant... La diferència és també, com m’han dit alguns pares, que si els agrada se’l llegeixen fins a quatre vegades.

¿Què s’han venut millor, els seus còmics adults o l’infantil?

La gènia no és un supervendes i no em traurà de pobre. No em vaig passar a l’infantil perquè es vengués una barbaritat. Era una aposta a llarg termini. Excepte Cendres, que és el meu best-seller, el primer de la gènia, en menys temps, ja va a l’una que Rituales o Murderabilia. I ha sigut nominat al Còmic Barcelona i premiat al saló de Saragossa i al de València. Pels inputs que m’arriben, el segon està agradant més que el primer.

Notícies relacionades

Clàssics de la literatura

Cuina, ansietat i els retrets de Pedroche

¿Encara hi ha pares amb prejudicis sobre el còmic?

Fa poc vaig assistir a un taller en una biblioteca on una nena em deia que passava dels llibres i únicament volia llegir còmics. Hi ha alguns pares que lamenten que el còmic es llegeix massa ràpid, que els dura poc. Hi ha de tot. A les biblioteques es nota que en els últims temps s’han adonat que el còmic és una cosa molt atractiva, amb històries ben diverses i que enganxen. L’estan cuidant molt bé.