Los Nikis de la Pradera:el country contraataca

El Huercasa Country Festival, la novena edició del qual se celebra aquest cap de setmana al poble de Riaza, a Segòvia, és la cita més important dedicada a Espanya a la música d’arrels nord-americana. Al cartell d’aquest any, format gairebé del tot per bandes i solistes que procedeixen dels Estats Units i el Canadà, hi destaca un grup de nom castís i reminiscent: Los Nikis de la Pradera. I, sí, són la nova mutació country d’aquells llegendaris Nikis que durant els anys 80 es van guanyar el sobrenom de los Ramones de Algete amb irresistibles píndoles de punk-pop com Ernesto, Salvaje pasión i El imperio contraataca.

"El Huercasa és l’únic gran festival de veritat que hi ha de country a Espanya i aquest any els grups són tots americans menys uns de Pamplona i nosaltres –explica Joaquín Rodríguez, compositor de les cançons del grup–. El fet nostre és l’audàcia de l’ignorant. En realitat, no hem anat mai a un festival, ni a fer-hi el tafaner, perquè és a l’estiu i ens agafa de vacances. Jo no hi he anat en ma vida. Ni com a públic ni com a músic. Quan Los Nikis estaven en actiu, no hi havia festivals".

Los Nikis van deixar d’estar en actiu a principis dels anys 90, tot i que des d’aleshores s’han reunit esporàdicament en algunes ocasions especials. L’última, el 27 de gener de l’any passat, quan els Carolina Durante, fans declarats del grup d’Algete, els van demanar que actuessin com a teloners en un concert al WiZink Center. "La gent se sabia les cançons i va ser una festassa. Ens ho vam passar molt bé. Però a l’acabar de tocar, l’Emilio [Sancho, el cantant] va dir: ‘Ha sigut genial. S’ha acabat’. I la veritat és que va ser la cirereta perfecta".

52 cançons

Llavors, Joaquín Rodríguez ja havia començat a assajar un nou repertori de cançons d’aire campestre al costat de dos nikis més –el guitarrista Arturo Pérez i el bateria Rafa Cabello–, més el cantant Mauro Canut –amb qui ja havia coincidit a Los Acusicas– i el baixista Nacho Biosca (ex Ataque de Caspa). "Sempre m’havia agradat Johnny Cash i vaig començar a entrar més en aquesta història. I als altres també els agradava; no era una cosa que ens fos aliena. ¡Fins i tot em vaig apuntar a classes de banjo! Entre el punk-rock i el country no hi ha gaire diferència: els acords són els mateixos, però tocats amb altres instruments i allargant molt una síl·laba al final de cada vers. Sense la distorsió els errors es noten més, això sí. Però vaja, no ha de ser gaire difícil compondre cançons country quan ja n’hem fet 52".

Quinze d’aquestes 52 cançons formen l’homònim elapé de debut de Los Nikis de la Pradera, publicat per El Volcán Música amb una portada que ret homenatge a Hank Williams i als Sex Pistols. El compositor de Nashville Harlan Howard, autor de clàssics indestructibles del gènere com I fall to pieces de Patsy Cline i mil més, va definir una vegada el country com "tres acords i la veritat". La frase dona títol a una de les cançons de Los Nikis de la Pradera, però no es pot dir que el grup hagi adoptat aquest lema a l’hora de compondre: Rodríguez continua preferint la distància humorística al realisme i la introspecció. "Nosaltres ens quedem amb els tres acords, perquè això de la veritat... Les meves lletres no són gaire de patiment. Podrien estar perfectament en un disc de Los Nikis. És que no sé fer una altra cosa. Alguna vegada m’han demanat alguna cosa en un registre més seriós, però no m’agrada gens".

Accents canviats

Los Nikis de la Pradera riuen amb eficàcia de les bombolles turbocapitalistas (Yates y lamborghinis), de la virulència de les xarxes socials (Soy un hater), de la presència d’expressions angleses en la comunicació de les empreses (El imbécil) i fins i tot dels tòpics argumentals de la música country (El alcohol es Satán). Únicament es posen seriosos a l’hora de denunciar els cantants que mouen els accents de lloc per fer encaixar paraules en les lletres de les cançons (El acento cambiado). "Això és un TOC meu de sempre. No suporto els accents canviats. En la discografia de Los Nikis n’hi ha algun, i el tinc ben clavat. Però en aquest disc crec que no n’hi ha cap", assenyala.

Notícies relacionades

La segona temporada d’‘El joc del calamar’ trenca un rècord d’audiència

Muti torna l’ànima llatina al Concert de Cap d’Any

La lletra de No traiciones a tus fans parla dels grups que un dia decideixen fer un gir estilístic que desequilibra els seus seguidors. Com passar del punk-rock al country, per exemple. "Aquí ens hem posat la bena abans de rebre la ferida –explica Rodríguez, rient–. M’encantaria trobar-me als concerts un fan de Los Nikis indignat posant el crit al cel i cridant: "¡Traïdors!". Als Dover els va passar i ells es van fumar un puro, cosa que em va semblar genial. Nosaltres no en tindrem tants d’ofesos, perquè els nostres fans ens estimen molt i ens ho perdonen tot".

Entre tots aquests fans, com va quedar provat en el concert del WiZink, hi ha molts joves que podrien ser els fills ("¡i fins i tot els nets!") dels membres del grup. "La cosa ha perdurat generació rere generació i això ens omple d’orgull i satisfacció. ¿Per què a la gent jove li continuen agradant Los Nikis? Doncs suposo que perquè són cançons sense pretensions, molt senzilles i enganxoses. Com les de Gaby, Fofó i Miliki", afirma. Tres acords i una broma ben posada.