Un misteri colpidor

En la colpidora sèrie Under the bridge, història d’un grup d’adolescents involucrats en un assassinat, en part pels errors d’un sistema que els ha deixat desprotegits, es pot rastrejar l’ombra de pel·lícules de culte com Instinto sádico, Bully i Pixen Creek, les dues primeres basades, com aquesta producció, en un cas tristament real. Però encara més fàcil resulta pensar en la tercera temporada de The killing, aquella immersió sensible i emotiva en l’entorn gris d’uns joves a la fuga de tot i tothom; també d’ells mateixos. Va dirigir el seu episodi cabdal Jonathan Demme, aquest artista capaç de trobar la humanitat en qualsevol racó, fins i tot el més fosc.

Quan va llegir el llibre del 2005 en què es basa Under the bridge, l’actriu convertida en directora Quinn Shephard va quedar sorpresa per l’empatia amb què Rebecca Godfrey s’acostava al cas de Reena Virk, una noia índia-canadenca de 14 anys que el 1997 va ser apallissada i assassinada per un grup de (sobretot) noies adolescents a Saanich, a la Colúmbia Britànica, al Canadà. Empatia per la víctima, és clar, de la qual va deixar fora una trama que la deixava en mal lloc, error corregit per Shephard. Però empatia també fins i tot pels autors de la seva mort, que mirava d’explicar sense justificar. D’aquest esperit sociològic neix aquesta sèrie admirable, rar cas de true crime ficcional sensible, en absolut aliè a les esgarrifances de gènere, però matisat en el seu retrat de personatges i amb indagacions pertinents sobre la classe de problemes sistèmics que propicien certes tragèdies.

La gran Riley Keough (al capdavant d’una altra sèrie després de The girlfriend experience i Todos quieren a Daisy Jones) encarna aquí la mateixa Godfrey (o una versió d’aquella), que torna a la casa familiar després de deu anys per escriure una novel·la sobre noies problemàtiques de la zona de Victoria. Així acaba enredant-se en la història de Reena Virk (Vritika Gupta), adolescent que fa tres dies que ha desaparegut i que se sospita podria haver sigut assassinada per un grup d’antigues (gairebé) col·legues, una colla de noies que té el gàngster John Gotti com a principal referent.

La tornada a casa suposa el seu retrobament amb Cam Bentland (Lily Gladstone, l’actriu nominada a l’Oscar per Los asesinos de la luna, una altra vegada exhibint la contenció més poderosa), agent de policia ficcional amb la qual té assumptes per arreglar. Totes dues fan les seves respectives investigacions mentre la mateixa sèrie indaga en parts del passat dels personatges, sobretot de Reena: de l’adscripció de la seva família materna als Testimonis de Jehovà, que deriva en un ambient estricte a casa, al desenvolupament de la seva relació amb les noies rebels que idolatra, encarnades amb mestria per Chloe Guidry (la líder Josephine), Izzy G (la freda Kelly) i Aiyana Goodfellow (la hipersensible Dusty), un trio d’actrius que cal seguir.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El so de la tristesa més profunda

Per moments es pot arribar a pensar en la memorable Girlhood, de Céline Sciamma: Reena és, com Marieme (Karidja Touré), un personatge femení que troba refugi i perill en una banda de noies mentre busca la seva identitat. Com en aquella, la raça forma part de la paleta temàtica. En aquest cas, el tema musical que posa banda sonora a la (teòrica) solidificació de la seva amistat no és Diamonds, de Rihanna, massa recent, sinó Kick in the door, del raper Notorious B.I.G. A joc amb la molt de moda ambientació dels 90, també sonen temes de Sonic Youth, Cat Power o Nirvana. Però el que més se sent és la banda sonora ambient d’Alex Somers, productor de Sigur Rós: el so de la tristesa més profunda, que no del terror ni el morbo.