El misteri de la verema del 2023

Barcelona s’ha convertit en els últims mesos en l’aparador més desitjat pel luxe. A les recents inauguracions en ple passeig de Gràcia de dues botigues de firmes top com la rellotgera Tudor o, aquesta mateixa setmana, de la germana petita més cool del gegant de la moda suec, Arket –les dues marques encara no comptaven amb establiment físic a Espanya–, cal sumar-hi el desplegament que va fer Louis Vuitton el 23 de maig al parc Güell, on el director creatiu de la línia femenina, Nicolas Ghesquière, va presentar la Col·lecció Cruise 2025. Ara, Dom Pérignon, una altra marca icònica del mateix conglomerat multinacional del gran luxe, Louis Vuitton Moët Hennesy (LVMH), també ha seleccionat la capital catalana per a la presentació mundial de les seves grans novetats: els Dom Pérignon Vintage 2015 (259 euros) i Vintage 2006 Plénitude 2 (610 euros).

Champagnes no aptes per a totes les butxaques, tot i que sí que ho és l’exposició Trace (deixar empremta, en anglès), que la casa obre al Museu Palau Martorell de Barcelona, el pròxim dia 10 i fins al 14 de juliol, amb entrada gratuïta. Prèviament, els nous espumosos es donaran a conèixer amb magnificència, en un acte exclusiu, que la marca ha batejat com a Révelations, i al qual només acudiran un centenar de xefs, artistes i periodistes.

"Barcelona ofereix un ampli camp de possibilitats per fomentar el diàleg entre el vi i les arts, i continuar una tradició d’estreta col·laboració amb nombrosos xefs de renom mundial", afirma el chef de cave (cap de celler) de Dom Pérignon, Vincent Chaperon, l’ideòleg de mostrar per primera vegada i al gran públic els passos creatius que va seguir durant el passat 2023 a la recerca de l’anyada perfecta.

¿I es va aconseguir aquesta perfecció?, es preguntarà el lector. Aquesta curiositat es podrà satisfer al final d’aquestes línies o visitant la mostra, que és un recorregut documentat, un registre dia a dia, mes a mes, de la llum sobre les vinyes de la Xampanya, el sol caient a plom –i cada estiu amb menys pietat– sobre els pàmbols i sarments, la verema…

Fotografies, dibuixos i manuscrits de puny i lletra de Chaperon, i fins i tot una obra cedida d’un artista convidat, el mestre italià d’art povera Giuseppe Penone. Es tracta d’Il verde del bosco con ramo (1983), obtinguda de la manera més natural, fregant fulls i color vegetal sobre una tela; "és l’empremta de l’home mirant de dominar la indòmita natura", comenta Chaperon a aquest diari.

Mai abans la maison francesa, que rep el nom del monjo benedictí de l’abadia benedictina Saint-Pierre de Hautvillers que al segle XVII va descobrir el mètode d’elaboració champenoise (dels vins espumosos), havia revelat els sabers i les penes del seu alquimista més important.

Tot i que Chaperon (Pointe-Noire, República del Congo, 1976) va entrar a treballar com a enòleg a la casa el 2005, ocupa el lloc de cap de celler des del 2018, i des d’aleshores el secret del seu èxit és "injectar la seva pròpia empremta, la innovació, en una marca justament arrelada en la tradició i l’excel·lència", segons les seves paraules, i les ampolles del qual no són aptes per a totes les butxaques (els preus oscil·len entre els 300 i els 50.000 euros).

Càpsula del temps

"Volia fer una espècie de càpsula del temps. Quan vaig arribar fa més de 20 anys, no disposava de tanta informació. No podia saber com s’havien pres algunes decisions. Ara, la meva primera motivació és transmetre a la pròxima generació el que hem viscut, les emocions que hem experimentat a la terra de la collita del 23," relata el chef.

"Aquesta idea de fer una exposició sobre el procés creatiu d’una anyada va començar a rondar-me el cap fa uns tres o quatre anys, de la mà d’una altra idea meva, que són les Révelations, que no és només llançar un nou producte i ja està, com es feia abans, sinó celebrar un moment per compartir amb els que ens segueixen el procés que hi ha darrere de cada xampany", sentencia.

Els nous xampanys de Dom Pérignon en realitat es donen a conèixer 10 anys després de la verema, perquè es necessita aquell període d’envelliment abans d’arribar a l’acoblament final previ a la sortida al mercat. El 2033 tocaria revelar el collit el 2023.

Però abans d’aclarir el misteri, Chaperon ens explica que sobre ell recau la responsabilitat de manejar l’estoc i que té "total llibertat" per decidir si una anyada surt o no. De fet, especifica que, "de cada dècada, n’hi solen haver tres que no surten". Segons ell, no es fa per restringir la quantitat i mantenir els preus elevats, sinó que "l’objectiu és mantenir la qualitat, el nivell d’excel·lència".

"El que he viscut el 2023 és una cosa molt emocional. Va començar amb el tast del raïm abans de la verema, quan vaig constatar la desaparició d’una cosa molt important per a la meva feina que és allò tàctil, la textura. Va ser un xoc. A causa del clima, els carrassos eren molt grans, i com a conseqüència hi havia una dilució, menys concentració, i una absència d’intensitat i textura en boca, que és tan important, a Dom Pérignon. Al final, vam decidir no fer cap Dom Pérignon".

Notícies relacionades

L’herència dels fantasmes

‘Sarah’s Scribbles’ ha dit adeu i no se n’ha assabentat ningú

"És just aquesta decisió, aquesta emoció, la que reflectirem a l’exposició. No hem creat un vi, però hem après molt. La narrativa de l’exposició explica com una desaparició física es converteix en una presència intel·lectual, artística i emocional", incideix Chaperon, que confessa que, també per primera vegada, Dom Pérignon ha guardat una petita edició d’ampolles amb un acoblament d’una anyada descartada. "Per a la memòria i patrimoni històric del celler", observa.

Pel que sembla, i a causa del canvi climàtic, l’any 2023 va ser un any molt càlid. "He parlat amb alguns viticultors de Califòrnia o d’altres parts de França i tots hem viscut el mateix fenomen, molt lligat amb el clima del 2023, però també amb el del 2022. Perquè la nostra feina és amb la vinya, que és una planta plurianual, i té una seqüència amb l’any anterior", assegura.