Dagoll Dagom, en sis espectacles

Porta a escena curiosos personatges i històries inventats per Pere Calders, autor que va estar exiliat a Mèxic i a qui van haver de convèncer per poder tirar endavant el projecte. Inclou, entre d’altres, El primer arlequí, El principi de la saviesa, L’hedera helix, La finestra, En començar el dia, Els nens voladors, Feblesa de caràcter i Quieta nit.

La música galàctica de Jaume Sisa i escenografia i vestuari d’Isidre Prunés i Montse Amenós van ser claus el 1978 per traslladar l’espectador a un món ple de poesia, tendresa i imaginació. En aquells moments tots feien de tot dins de la jove companyia de teatre independent: actuar, dirigir, encarregar-se de la logística.... Després de triomfar a Barcelona van iniciar una gira per Espanya i també van viatjar a França, Itàlia i Suïssa. L’èxit d’Antaviana va suposar un important reconeixement per a la companyia. Es va reposar el 1985. ESPECTADORS: 268.000

‘Flor de nit’ (1992)

Musical que converteix la recordació del passat en metàfora de la Barcelona de 1992. Connecta el vell Paral·lel a partir de la destrucció del local Flor de Nit i una troballa que fa reviure històries de Barcelona entre 1929 i 1936, on una obrera enamorada d’un anarquista acaba com a estrella d’aquest cabaret on s’ajuntaven cupletistes, transformistes, traficants, intel·lectuals, rendistes, anarquistes i traficants.

Prop de 25 actors i ballarins es distribuïen els nombrosos personatges d’aquesta història amb text de Manuel Vázquez Montalbán i música d’Albert Guinovart. Una orquestra de 12 músics va participar en aquesta obra estrenada l’abril de 1992. L’enorme inversió realitzada i el retard de l’estrena, sumada a les obres al Teatre Victòria, va deixar Dagoll Dagom en una situació econòmica complicada que va fer perillar la companyia. El 2014, l’Almeria Teatre va oferir una versió de petit format. ESPECTADORS: 160.000.

‘El Mikado’ (1986)

Situada al Japó, aquest clàssic del musical mostra les argúcies de diferents personatges per burlar-se d’una llei que castiga amb la pena capital el flirteig fora del matrimoni. Una obra plena d’embolics amb sorprenent i molt humor que destaca com d’absurd pot arribar a ser el poder despòtic. La divertida opereta de 1885, un clàssic del teatre musical, amb llibret de W.S. Gilbert i d’A. Sullivan va suposar l’entrada de Dagoll Dagom en els grans títols del teatre musical.

Va ser un repte per a la companyia estrenar-la el 1986 (la van reposar amb una nova producció el 2005). De la traducció se’n es va ocupar Xavier Bru de Sala, que va col·laborar amb altres obres, com l’adaptació de Mar i Cel. De la música se’n va ocupar Joan Vives, que s’havia incorporat com a director musical dos anys abans, amb Glups! (1983). Es va reposar el 2005 i va fer gira per Espanya. ESPECTADORS: 348.000.

‘Cop de rock’ (2011)

Un jove grup de rock català busca obrir-se camí. Les seves històries vitals, els seus somnis i la dura realitat recorren el difícil camí cap a l’èxit en el món de la música amb una banda sonora creada a base de hits de les dècades dels 80 i els 90. La història mostra des de l’etapa de formació de la banda amb ganes de triomfar fins a les dures lliçons que els dona la vida i que acaba oferint-los una segona oportunitat.

Mariona Castillo i Roger Berruezo, avui cotitzats intèrprets, es van donar a conèixer amb aquesta obra estrenada el 2011. Va servir a Dagoll Dagom per connectar amb el públic més jove. Combinava l’energia d’una quinzena de joves actors amb una història enllaçada amb cançons de Brams, Els Pets, Gossos, Ja t’ho diré, Lax’n’Busto, Sau, Sopa de Cabra, Bars i Glaucs, entre d’altres. Un musical poc original però reeixit. ESPECTADORS: 111.000.

‘Mar i Cel’ (1988)

Situada al segle XVII, aquesta història de moros i cristians situada en alta mar té una micade Romeu i Julieta. Entre els seus protagonistes destaquen el Saïd, capità pirata, i la Blanca, filla del cònsol de València que viatja amb la seva família quan el seu vaixell és capturat per bucaners. El seu pla és exigir un rescat o vendre’ls com a esclaus. L’amor entre el Saïd i la Blanca no podrà canviar la intolerància i l’odi entre els seus respectius mons.

L’ambiciós muntatge va impactar en el públic, que mai oblidarà l’aparició en escena d’un enorme galió en la seva estrena el 1988. La música d’Albert Guinovart va aconseguir connectar amb temes com L’Himne del pirates o la balada Per què he plorat?. És musical és el més vist a Catalunya. S’ha reposat en diverses ocasions i tornarà aquest 2024 coincidint amb el 50è aniversari de la companyia. El 2006 va arribar a Madrid en versió castellana i també es va fer en alemany, a l’òpera d’Halle el 2007. ESPECTADORS: 1.219.000.

‘Maremar’ (2018)

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El drama de les migracions en el Mediterrani centra aquesta versió actualitzada i musicada de Pèricles, príncep de Tir, una obra de Shakespeare que també parteix d’un naufragi al Mare Nostrum. La història d’un pare, una mare i una filla que lluiten per retrobar-se comença amb el plor d’una nena en un camp de refugiats en aquesta faula que també és un cant a la vida i la força de l’amor.

El 2018, Dagoll Dagom iniciava una nova etapa amb el compositor Andreu Gallén i la coreògrafa Ariadna Peya. Maremar no tenia els grans decorats i vestuari de Scaramouche l’última gran producció que van muntar en el Victòria amb 18 intèrprets i 10 músics. El Poliorama va acollir aquesta creació més modesta, inspirada en música i lletres de Lluís Llach, amb projeccions i dansa contemporània que va interpel·lar el públic sobre la urgència humanitària en el Mediterrani. ESPECTADORS: 117.985.