La musa llatina va a missa en llatí

Abans d’eliminar-la del santoral laic, i de recriminar-li que havia d’haver avisat unes quantes dècades abans que li anava la missa amb mantellina, convé recordar que la interacció papal de la musa nicaragüenca ve de lluny. Ara fa dos anys també es va adreçar al papa Francesc, perquè repudiés la dictadura conjugal de Daniel Ortega i la seva dona i vicepresidenta, culpables de l’empresonament de diversos bisbes del país centreamericà.

Bianca Jagger tenia dret a una conversió en ambaixadora d’Amnistia Internacional, fins i tot a una reconversió ultracatòlica i a entaular un trànsit fluid amb el Summe Pontífex, però no va haver d’arrossegar-nos en els seus deliris. Quan la vam complimentar a la Mallorca de 1998, ens va impressionar perquè era incapaç d’articular un somriure, i ja ens va advertir d’una evolució ara consolidada. "Segueixo molt de prop el món de l’art, només que ara prefereixo la música clàssica al rock and roll". Vestia blazer i collaret de perles. Mai va ser clàssica, sinó exòtica. Bella "més enllà de les paraules", en l’expressió de Bob Dylan aquí citat per la seva camaraderia amb Mick Jagger. En una reunió en què intervenia Isabel Preysler, una targeta davant de cada participant detallava el seu rang, i s’havia omès en el cas de la filipina per falta d’ocupació definida. Bianca Jagger planteja el mateix interrogant.

Ha apassionat milions d’éssers humans, però ¿què és? Actriu i activista, proclamen els cànons, però li quadra millor el socialité que també s’aplica a la primera dona de Julio Iglesias. Són els símbols indesxifrables que ideava la cal·ligrafia malèvola d’Andy Warhol. Examinant els desplaçaments cap al negre d’Ortega i de Bianca Jagger, es conclou que algun ingredient pertorbador contamina l’aigua de Nicaragua, valgui la redundància. Sobrada de confiança en les seves possibilitats, l’ex del Rolling Stone plantejava que "optar a la presidència nicaragüenca és per a mi un dilema. No sé si des d’aquest lloc podria continuar sent fidel a les meves conviccions". Ha trobat la sortida a aquest dilema, canviar contínuament de conviccions.

Addicció papal

Sense afabilitat des de fa dècades, confia tan cegament en el seu magnetisme personal que ha creat la Fundació Bianca Jagger per a la Defensa dels Drets Humans. No obstant, no parla al llatí Jorge Mario Bergoglio del genocidi de Gaza, sinó en contra de la prohibició de la celebració en llatí, que no mobilitzaria ni un votant de Le Pen. Pare. La Bianca de Mick va saltar de compartir xefles amb Helmut Berger o David Bowie, uns dels altres animals més bonics del món, a entrevistar Gerry Adams.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

De la bacanal interminable a la denúncia de la situació de les dones a Bòsnia i Hercegovina, el drama que l’havia portat a Mallorca. L’assumpte per defensar quedava relegat a una posició subalterna, el fet crucial era discutir. Sovint, l’evolució espiritual o espiritista de Bianca Jagger li planteja contradiccions amb la part més salvatge de la seva biografia, que resol polemitzant. La seva inevitable militància en les societats de protecció de la fauna va embarrancar amb la tortura que va infligir al cavall blanc que la va immortalitzar a Studio 54. Cap problema, la musa va negar que hagués entrat cavalcant a la discoteca, i es va limitar a confessar que s’havia enfilat a la muntura dins de la sala. El pecat mortal s’encongia a venial, el mite i el quadrúpede quedaven sans i estalvis.

Per descomptat que hi ha una moral en la inesperada addicció papal de Bianca Jagger. La manera més eficaç d’aturar els conats de rebel·lia juvenil consisteix a amonestar els seus protagonistes que, a un any de complir els vuitanta, estaran escrivint cartes al Vaticà, per preservar els ritus preconciliars. Si aquesta imatge no els dissuadeix d’entregar-se al llibertinatge, res ho farà.