La Pedrera exhibirà l’obra de Sean Scully i Cristina Iglesias

La Fundació Catalunya La Pedrera ha donat a conèixer les seves pròximes exposicions des de la tardor que ve fins a començaments de l’any 2026. Es tracta de dues ambicioses mostres individuals i una de col·lectiva. Art en pedra (del 4 d’octubre del 2024 al 2 de febrer del 2025) reunirà l’obra escultural en pedra de vuit artistes, Henry Moore, Barbara Hepworth, Eduardo Chillida, Jorge Oteiza, Hans Arp, Louise Bourgeois Naum Gabo i Isamu Noguchi. La seguirà la consagrada al pintor i escultor irlandès Sean Scully (del 14 de febrer al 6 de juliol del 2025) i la dedicada a l’escultora donostiarra Cristina Iglesias (del 3 de novembre del 2025 al 25 de gener del 2026).

La covid "ens va donar temps per repensar la nostra programació", va destacar ahir en la presentació el president de la fundació, Germán-Ramon Cortés. Les primeres exposicions després de la pandèmia van ser la de Giorio Morandi i Els camins de l’abstracció 1957-1978. Tres més van ocupar la programació des d’inicis del 2023 fins al juny passat: Jaume Plensa, Miquel Barceló i Antonio López. Unes 170.000 persones han visitat aquestes tres últimes. Una mica més del 90% de gent que acudeix a les exposicions és públic local. El milió anual que visita la Pedrera és gairebé tot públic estranger.

Amb les mostres de Plensa, Barceló i López, "ens vam posicionar on volíem", comenta Cortés. "L’impacte local de les nostres exposicions és considerable, volem aproximar els barcelonins i els catalans. Les visites a l’edifici de gent de fora del territori són el que ajuda la Fundació a realitzar els nostres projectes. És important que no sigui un equipament massificat, perquè la valoració de l’experiència sigui un excel·lent".

"Diàleg amb l’edifici"

"Sense visitants a la Pedrera no hi ha ingressos", remarca Marta Lacambra, directora general de la fundació. "Ens n’hem sortit bé, com podíem, de la situació precedent". Lacambra recorda que a Barceló, López i Plensa els van demanar "com a prioritari que les exposicions fossin entorn del món de l’escultura i que hi hagués un diàleg amb l’edifici". Josep Maria Civit va realitzar els documentals d’aquestes tres mostres. Per a la nova temporada, Neus Ballús dirigirà el d’Art en pedra i David Trueba, el d’Iglesias. S’està en negociacions perquè sigui també el responsable del de Scully. El diàleg amb l’edifici i amb altres llocs i institucions està també present a les tres pròximes mostres. Per exemple en la de Scully. Com va recordar Marga Viza, directora de les Experiències Expositives de la fundació, Scully va arribar a Barcelona a principis de l’any 2000 i hi va ser fins al 2019, i va fer diverses intervencions a la capella de Santa Cecília de Montserrat, i per això s’està treballant en un concert de l’Escolania al Palau de la Música. "Scully és un pintor i escultor minimalista que depura un misticisme especial", explica Viza. Defineix un dels trets que caracteritzen l’autor: "A partir dels 70 assumeix que fa arquitectura pintada". La Fundació Miró li va dedicar una exposició el 2007, motiu pel qual la de la Pedrera incidirà en la seva obra dels últims anys. Moltes de les peces procedeixen de la seva pròpia col·lecció i fins i tot està recomprant obres de la seva primera època.

La dificultat de la dona

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La idea d’Art en pedra és per a Viza la de "posar en context l’escultura en pedra del segle XX amb més de 80 peces fetes en marbre, alabastre, granit i altres materials, amb tendència a l’abstracció". Es mostraran obres fetes des de la postguerra fins als anys 80 i 90, més un complement amb vuit artistes contemporanis. Viza destacaria especialment l’obra de Barbara Hepworth i la seva dificultat al ser dona en un context històric i artístic d’homes.

L’exposició de Cristina Iglesias acull algunes peces emblemàtiques de la seva producció. "Ella prefereix anomenar instal·lacions a les seves obres –explica Viza– i li interessa molt la intervenció de l’espectador a les seves peces. Va estudiar química i domina l’art del gravat sobre bronze". Tant Iglesias com Scully crearan una peça expressament per a les seves exposicions.