Amaral: "No soc una persona que vulgui que parlin d’ella. No vull ser el centre d’atenció"

—Tenen una nova cançó Rompehielos, que comença dient: "Siempre hay gente que habla, tienen tanto que contar / Y lo suyo lo callan, para hablar de los demás". ¿Crítica a les xarxes, a certs mitjans...?

—Eva Amaral: Sempre ha passat que hi ha gent que tendeix a jutjar la vida dels altres, i això amb les xarxes s’ha intensificat. Ara has d’estar pendent del que opinen desconeguts, i cal tenir el cap fred perquè tot això no t’influeixi. Però s’ha de poder dir "la meva vida és meva i faré el que vulgui".

—Aquesta cançó marca el camí del nou álbum, cinc anys després de Salto al color (2019)? ¿En quin punt està aquest nou treball?

—E. A.: Doncs sí, aquí s’obre una porta cap a un nou àlbum i cap a un nou esperit de viure la vida que es transmetrà en les noves cançons.

-Juan Aguirre: Ja estan totes les cançons acabades. Estem acabant les mescles. Sortirà al novembre. Al títol encara hi estem donant voltes.

—¿A què es refereix amb això del "nou esperit"?

—E. A.: Encara és aviat per parlar-ne, però el disc transmet una nova actitud respecte a la vida. Una cosa que hem sentit tots dos aquests últims anys.

—J. A.: Estem fent l’àlbum alhora que estem de gira, i té a veure amb disfrutar de les petites coses. Enmig d’una gira, potser disfrutes d’una parada per prendre un cafè o d’una conversa amb el teu tècnic de guitarres. Hem tingut algun moment de retir en un poblet i és allà l’experiència d’aixecar-te i no sentir cotxes, i d’escriure cançons allunyats del soroll de la ciutat.

—Amaral va complir 25 anys el 2023. Moltes coses han canviat en la música des d’aleshores. Ara hi ha moltes realitats paral·leles. Es diu que les guitarres estan de capa caiguda, però surt una Olivia Rodrigo triomfant amb aquest instrument.

—J. A.: Ara l’streaming permet que algú pugui escoltar el primer àlbum d’algú i després, amb un cop de ratolí, música dels anys 70 o dels 50. I una cosa no substitueix l’altra. Després, com a guitarrista crec que no hem viscut un temps tan excitant com ara, perquè les guitarres es poden utilitzar de la manera clàssica i també formant part dels processos d’edició, com si fossis un programador de música electrònica.

—El 12 d’agost es complirà un any d’aquella nit al festival Sonorama, quan l’Eva es va treure la samarreta, i l’intens i furiós debat posterior. ¿Amb què es queda de tot allò?

—E. A.: Prefereixo quedar-me amb la sensació de llibertat que vaig sentir a l’escenari. Hi havia una intenció de representar la llibertat, però sembla que encara no està molt ben vista. Per a algunes persones. En el moment, va ser molt bonic veure que la gent es va començar a treure les samarretes. Allà vaig pensar: "Aquesta nit hi ha esperança, demà no miraré les xarxes socials perquè probablement serà diferent".

—També es podia pensar que allò va ser un gag perquè es parlés d’Amaral.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

—E. A.: Si mires el meu Instagram veuràs que no soc una persona que vulgui que parlin d’ella. Pujo una foto al mes, i és d’ocells i de fauna ibèrica. No vull ser el centre d’atenció en absolut. Jo vaig sentir que allò ho havia de fer per motius que no són aquest. No necessito més repercussió de la que tinc. Ni el Juan ni jo. Estàvem actuant al festival com a caps de cartell.

—Quan fa quatre anys, en plena pandèmia, van actuar al Camp Nou, al petit Cruïlla XXS, en el repertori hi va haver picades d’ullet a New Order, Paco Ibáñez, Ennio Morricone, Roberto Carlos... Ara tornen al Cruïlla, el gran, un festival molt obert, en el qual toquen des d’Óscar d’León a Pet Shop Boys. Sembla un context molt propici per a Amaral.

—J. A.: És veritat, ja no ho recordava. Jo m’alegro molt que actualment la música sigui tan diversa i que convisquin els gèneres. Hi ha hagut una separació una mica artificial entre el pop-rock i el llatí i ara això és absurd plantejar-ho. Ens agrada l’obertura de mires d’aquest festival. Em quedaré un dia més per veure Johnny Marry i altres artistes que m’interessen, com Pet Shop Boys o Calexico.