Una ardent festa tropical al Fòrum

La jornada de ritmes llatins s’ha convertit en els últims anys en un signe d’identitat del Cruïlla; una joiosa tradició que en aquesta edició 2024 va tenir continuïtat amb la presència al cartell de dijous de noms de pes de la música caribenya com el veneçolà Óscar D’León, la porto-riquenya Olga Tañón, els colombians Grupo Niche i el cubà Chucho Valdés. Una macrofesta tropical amb accents diversos que va posar el Fòrum a ballar i a suar de valent.

A Valdés li va tocar comparèixer a mitja tarda (tremenda calor), i ho va fer al capdavant d’Irakere 50, un combo de nou joves músics que ret homenatge al grup que el pianista de la gorra Kangol va fundar fa ara mig segle per revolucionar la música llatina amb la seva explosiva barreja de jazz, ritmes afrocubans, funk i rock. Una descàrrega de tambors batà va obrir un concert més orientat a l’exploració musical i a la celebració d’un llegat que al desenfrenament hedonista, tot i que la segona meitat, amb el vocalista Ramón Álvarez animant clàssics com‘Pa’ romper el coco i Bacalao con pan va aconseguir encendre el públic i posar en marxa la màquina de ball.

També el Grupo Niche està d’aniversari. L’orquestra colombiana de salsa va arribar al Cruïlla en el marc d’una gira que commemora els 40 anys transcorreguts des de la publicació de l’èxit internacional Cali pachanguero tot i que la formació actual -14 músics uniformats– té ja poc a veure amb la que llavors encapçalava Jairo Varela. Amb les seves estudiades coreografies i les seves projeccions visuals, els Niche sí que van sortir a trencar malucs des de l’inici i, malgrat un so bastant millorable, es van posar ràpidament la parròquia a la butxaca amb títols indestructibles com La negra no quiere i Una aventura. Festassa.

A Olga Tañón no li diuen la mujer de fuego perquè sí. Vestida de vermell, com els seus 10 ballarins (per al tram final canviarien tots a un cridaner animal print), la cantant boricua va protagonitzar un xou incendiari, barrejant el ritme frenètic del merengue amb el despit empoderat (Es mentiroso, Muchacho malo...) i exhibint veuassa i dots comunicatius en els recessos baladístics, com aquell Mi eterno amor secreto que va propiciar escenes de rampell extàtic entre el públic.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Mentrestant, Albert Pla, secundat per la Surprise Band (Diego Cortés i Judit Farrés més tres coristes, palmeres i ballarines), s’apuntava també, a la seva manera, a la gresca llatina amb un espectacle que va apostar per la secció més festaire i ¿ballable? del seu inclassificable repertori sense renunciar a la iconoclàstia i l’escatologia.

I encara faltava la cirereta, perquè poc abans de la mitjanit, amb el temps just de bufar les espelmes del pastís del seu 81 aniversari, va arribar el veneçolà Óscar D’León, amb la seva calba, el seu mostatxo i el seu carisma devastador, per orquestrar un memorable final de festa.