Cine de terror banal i amb pilot automàtic

Bryan Bertino va debutar el 2008 amb Los extraños, una pel·lícula d’assalt domèstic magnífica que va conèixer seqüela el 2018 (dirigida per Johannes Roberts). Més de 15 anys després, el veterà Renny Harlin (Màxim risc, Deep Blue Sea) dirigeix el reboot de l’original, actualització de la qual es va dir que seria la primera part d’una trilogia i, vist el seu èxit en taquilla als Estats Units, pocs dubtes que serà així. Costa creure que, d’un material tan bo com la pel·lícula de Bertino surti una pel·lícula tan vulgar, tan rutinària, amb tan poca substància.

El cine de Bertino té la qualitat de capturar i representar la idea del mal d’una manera molt única i molt aterridora. No era just demanar-li a Harlin que aconseguís el mateix. Pobre fins al punt d’aconseguir que les troballes que agafa de la pel·lícula original (les màscares, l’absència d’explicacions) aquí perdin llustre. Sobre el malson viscut per una parella que és assetjada en una cabana, Strangers: Capítol 1 és cine de terror fet amb pilot automàtic. La parella protagonista no té cap carisma, l’escriptura és tosca, la posada en escena de l’horror i el disseny dels ensurts són mandrosos… Només se salva un ús bastant curiós de les cançons que sonen al vell tocadiscs de la cabana.