Un devessall de crueltat i imaginació

La minisèrie distòpica Bargain (Negociaciones) arriba a Espanya precedida pel hype més destacat que es recorda amb una sèrie coreana en bastant temps. Títol estrella de l’aliança de Paramount Global amb el conglomerat CJ ENM, aquesta creació de Byun Seungmin va sortir de Canneseries amb el premi al millor guió i de l’alemany Seriencamp amb el premi de la crítica; va ser seleccionada per al programa de sèries del festival de Toronto, i va estar nominada a millor sèrie en llengua estrangera dels últims Critics’ Choice Awards.

I el millor és que era ben merescut. Ser mínimament específic sobre la seva trama hauria d’estar penat, de manera que parlarem en els termes més vagues possibles. Al principi de la sèrie, un home (Jin Seon-kyu, vist a Barrenderos espaciales a Netflix) arriba a un hotel remot amb l’objectiu de consumar un acord moralment dubtós. L’espera l’inesperat: una odissea amb dues fases inicials en ràpida successió. La primera, producte de la perversió humana. La segona, un desastre natural. El que segueix és una cruel odissea de supervivència en un edifici (i una societat) que és a punt de caure a trossos.

Sigui com sigui, el que fa sorprenent Bargain (Negociaciones) no és tant el què com el com. La sèrie busca la plena immersió de l’espectador, gairebé convertir-lo en un personatge més, treure’l del pati de butaques i obligar-lo a formar part realment presencial de l’acció sobre l’escenari; un escenari impressionant, sigui dit de passada, cinc plantes d’edifici semienderrocat amb un gran forat al centre que té gran rellevància en la història. Per aconseguir-ho, el director Jeon Woo-sung es llança a un ús insensat del pla seqüència, fet que deriva al principi en una imatge una mica marejadora, però més tard, sobretot, en autèntiques troballes de posada en escena i coreografia. La càmera es mou pels espais i balla entre els personatges sense excessos, buscant l’angle necessari abans que el virtuosisme pel virtuosisme, tot i que de moments de bravura no en faltin.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Situacions extremes

És inevitable connectar Bargain (Negociaciones) amb El juego del calamar, en la qual també es col·locava personatges en situacions extremes per explorar la desigualtat i injustícia capitalista de Corea del Sud. En certa manera, parlem d’un altre joc de supervivència, un sense regles clares, com el que les generacions més joves del país asiàtic han de jugar un dia sí, un altre dia també. L’ensorrament de l’hotel de la sèrie es pot llegir com el col·lapse esperat per alguns; l’esdeveniment que realment els converteix a tots en iguals i serveix per tornar a un estat primitiu més just.