Màgia al Grec amb Dagoll Dagom

Era la primera nit de les tres programades per acomiadar-se del seu públic després de mig segle al peu del canó. L’espectacle va connectar fans de tota la vida i gent jove que els ha descobert amb la seva última producció, estrenada la temporada passada. També amb autoritats, del president Pere Aragonès i Natàlia Garriga, consellera de Cultura en funcions, a molta gent del sector, entre ells Àngel Llàcer en una de les seves primeres sortides després de la infecció que va fer témer per la seva vida.

Al cap de poc de començar, Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, capitans de la nau que ha propulsat el teatre musical català, van sortir a escena i amb bon humor van fer broma sobre com n’és de difícil de col·locar en un museu tot el vestuari i material acumulats en aquest mig segle de vida. A Sisa, fidel col·laborador dels seus inicis, se’l va escoltar gravat. La seva veu va sonar en temes d’Antaviana –el seu arlequí va obrir la festa i va servir de fil entre escenes– i de La nit de Sant Joan.

Emoció, amor, humor...

Feminisme, homosexualitat, política, corrupció, les màscares i el món del teatre van sortir a escena combinant música i escenes de Glups!, que han aguantat bé el pas del temps i van fer riure molt. No van faltar intèrprets veterans que van començar amb ells l’aventura, com Pep Molina, Teresa Vallicrosa i Ferran Rañé, així com gent d’una altra generació com Mariona Castillo i Roger Berruezo, que va animar la nit amb A cop de rock, Elena Gadel o Ivan Labanda –Nina no hi va poder assistir perquè estava malalta. Sense oblidar els incombustibles Pep Cruz i Àngels Gonyalons, tots dos aplaudits només trepitjar l’escenari. Aquesta última va brillar en L’alegria que passa, l’últim musical de la companyia, en un exigent rol del qual va recuperar una peça.

La gala va tenir de tot: emoció, amor i humor. La fantàstica orquestra i cor creats per a l’ocasió i formada per estudiants de l’Esmuc va seguir un inspirat Joan Vives, director musical lligat a la companyia des de fa lustres, que anava enllaçant els temes d’un mateix musical amb bon ritme. Les coreografies d’Ariadna Peya van contribuir a dinamitzar la gala i van aportar una alenada d’aire fresc en aquest recorregut pels hits del musical català, preparat amb el preciós vestuari de Montse Amenós, molt lligada a la companyia des d’Antaviana (1978).

Va ser un viatge en el temps que va permetre reviure l’època daurada del Paral·lel amb els temes de Flor de nit i de la guerra entre moros i cristians amb Mar i Cel, tots dos amb partitura d’Albert Guinovart, que va desgranar alguns temes al piano.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Dirigida per Daniel Anglès, un fan de Dagoll Dagom i del teatre musical que porta les regnes artístiques del Teatre Comtal La gran nit de Dagoll Dagom va repassar una quinzena de musicals en què hi va haver més cançons de Mar i cel, El Mikado, Glups! i Scaramouche que d’altres obres. Però es va recuperar una cançó de Cacao, amb una fenomenal Mone Teruel cantant Tú no eres malo, un tema de ritmes caribenys i un preciós tema d’Aloma, Per un xic de tendresa, que va reunir la veterana Vallicrosa amb la jove Júlia Jové. També hi va haver un record per a Poe amb Víctor Arbelo interpretant Núvols de sang i per a Boscos endins, interpretat per tota la companyia.

Entre els números de conjunt va destacar Les noies virginals, un divertit tema d’El Mikado interpretat per un pòquer de veteranes actrius –Mercè Martínez, la més jove, també es va absentar per malaltia– i la balada d’amor Per què he plorat, que va reunir tots els Saïds i Blanques de Mar i cel, als quals aviat se sumaran els nous protagonistes, Jordi Garreta i Alèxia Pascual en la pròxima reposició del musical al setembre. La cirereta la va posar l’Himne dels pirates en un gran final en què es van unir tots els participants de la gala i la nova companyia que interpretarà Mar i cel la temporada vinent.