Nit màgica a la platja

La Clàssica a la platja del Liceu, el Palau i l’Auditori va tornar amb nou repertori i inserida en la Regata Cultural. En el primer dels dos concerts populars programats els més previsors ja des del migdia van anar ocupant els llocs més pròxims a l’escenari instal·lat a la platja de Sant Sebastià, una iniciativa que, amb l’auspici d’EL PERIÓDICO, ha tornat a aconseguir el seu objectiu: portar amb excel·lència la música clàssica al gran públic –unes 30.000 persones–, i de manera gratuïta. Aquest any, a més, es va afegir un espai per a persones amb problemes de mobilitat i audició, al qual es van sumar actuacions prèvies en residències de gent gran i en un hospital del Cor de Cambra del Palau i del Cor Infantil i de Mitjans de l’Orfeó Català.

Amb una amplificació realista i transparent, retransmès en directe per Betevé i Catalunya Música, la música de l’OBC va embruixar el públic. "M’ha encantat", afirmava la Isabel després d’haver vist l’espectacle a la cadira que ella mateixa va portar. "Ha sigut fantàstic. Soc molt de música clàssica i no tant d’òpera, però he disfrutat amb els cantants; ha sigut un descobriment", assegurava. Sí, perquè aquest programa amb regust olímpic i fraternal es va centrar en la lírica; l’OBC, dirigida per Ludovic Morlot, va comptar amb la soprano Serena Sáenz, la mezzo Rinat Shaham, el tenor Freddie De Tommaso, el baríton Josep-Ramon Olivé i l’Orfeó Català. Després de l’Olympic fanfare de Williams i una obra de Händel, va arribar el popular O fortuna! dels Carmina burana d’Orff.

Notícies relacionades

El quart moviment de la Novena de Beethoven va causar sensació, en el qual es van lluir l’Orfeó i els quatre solistes. Una d’ells, Rinat Shaham, es mostrava il·lusionada abans del concert: "Això és genial, un veritable regal; d’aquesta manera s’enriqueix el públic que no està habituat a aquest tipus de música", afirmava la cantant israeliana resident a Barcelona des de fa anys. "En els assajos, aquí a la platja, vam veure disfrutar gent de totes les edats. Prendre contacte directe amb la gent de la meva ciutat és meravellós; tot i que he cantat a l’Auditori i al Liceu, aquí em sento fins i tot més barcelonina. Treballar a la teva ciutat és una benedicció, ¡més encara si estàs davant 30.000 veïns!".

Wagner va ser present amb L’holandès errant, Verdi va arribar amb l’ària de Violetta de La Traviata en la veu d’una Serena Saénz esplèndida, i després d’una versió impressionant del Nessun dorma de Turandot de Puccini pel gran Freddie De Tommaso, la vetllada va finalitzar amb Barcelona, cançó que Freddie Mercury va compondre i va cantar amb Montserrat Caballé i que van reviure Serena Sáenz i Arnau Tordera.

Temes:

Auditori Liceu Música

Inicia sessió 0 Comentaris

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo