El vestit d’Elionor a Girona

Una princesa de 18 anys no té per què anar vestida com una àvia de finals de segle. Ni li correspon per edat ni obtindrà benefici ni per a la seva imatge ni per a la Corona.

El vestit d’Elionor a Girona
3
Es llegeix en minuts
Patrycia Centeno
Patrycia Centeno

Experta en comunicació no verbal.

ver +

M’he entretingut repassant les crítiques aparegudes en premsa que s’han fet del vestit que Elionor va lluir durant l’entrega dels Premis Princesa de Girona a Lloret de Mar dimecres passat. Totes, sense excepció, són positives i més pròpies de cortesans que de periodistes. "Espectacular, elegantíssima, brillant, atrevida...". El titular i adjectiu amb el qual he rigut més és el que cataloga el look com la versió "més madura" d’Elionor. Aquí, el redactor té raó perquè el vestit blau marí de puntes de Self-Portrait que es va encasquetar per a l’ocasió sumava com uns 50 anys a la princesa...

Que sí, entenc que la noia està cridada a ser la futura reina i certes peces i opcions estilístiques, tot i que siguin pròpies de la seva edat, estan vetades al seu armari. Però això no vol dir que una princesa de 18 anys hagi d’anar vestida com una àvia de 70 de finals del segle passat. Primer, perquè no li correspon per edat. Segon, perquè no obtindrà cap benefici ni per a la seva imatge personal ni per a la de la Corona. Tercer, perquè l’esdeveniment que presidia promou i premia el talent jove i suposadament es dirigeix a un target més modern que el dels seus pares. Quart, perquè sempre és un error confondre anar formal clàssica (elegància atemporal) amb rància (caduc).

Per justificar l’elecció estilística d’Elionor (el seu preu era de 706 euros, però s’ha rebaixat a 635), molts mitjans ens recorden que és la firma que adoren royals com Kate Middleton. Se’ls oblida assenyalar que la marca és britànica (ni espanyola ni catalana, i hauria sigut una bonica picada d’ullet sent princesa de Girona i venint a Lloret). També els passa per alt processar que la princesa d’Astúries no és la princesa de Gal·les (ni per edat, ni per estil, ni per cultura indumentària del regne) i que, de tota l’oferta de looks que ofereix la marca, aquest abillament era clar que no era el que més l’afavoriria. A ningú se li acut tampoc suggerir una possible solució perquè el conjunt no es veiés tan de gran. En comptes d’uns salons desgastats i una cartera de mà a joc de Carolina Herrera podrien haver trencat amb el color dels accessoris... Però de moment, estilísticament, l’hereva només encerta quan vesteix d’uniforme.

La família

No sé si encara es deu tractar d’una espècie de venjança per l’1-O, però la seva germana i els Reis tampoc anaven més ben engalanats. La infanta Sofia es va tornar a enfundar un conjunt en blau de The-Are amb pantalons de campana que li deformava les cames. I tot i que saltava a la vista, la premsa va preferir destacar que el color elegit era una picada d’ullet a la seva germana (com a princesa d’Astúries, no de Girona...). Letizia va estrenar un Carolina Herrera blanc de màniga curta amb estampat floral negre i que en algunes web es troba per 3.ooo €. Perquè l’abillament no ens sembli ostentós (més per al que és el vestit); els redactors, benèvols, ens recorden que la Reina va llogar el vestit que va lluir al matí...

Notícies relacionades

En aquestes cròniques estilístiques de cortesans, Felip VI no apareix. I això que el Rei no va despullat, ¿oi? Des de la Revolució Francesa que la sabata de sivelles està descatalogada i només s’aconsella si imposes una monarquia absolutista.

En un episodi de la sèrie The Crown s’explica el cas verídic de Lord Altrincham, qui va ser acusat per l’opinió pública britànica de deslleial amb la reina Isabel II per haver-la anomenat "col·legiata aplicada" en un assaig. Quan a l’escriptor li van preguntar per què odiava la monarquia, va respondre: "No hi estic en contra, estimo la Corona i el que representa. Per això intento que s’adonin que han de millorar perquè la institució pugui perdurar". Buckingham, intel·ligent, va acabar incloent les propostes de l’aristòcrata. Idees tan boges com un missatge nadalenc televisat...