‘Ángela’ explora la violència masclista amb ulls de la víctima

El degoteig de víctimes del maltractament és incessant, així com el de les denúncies contra marits i parelles que van mudar el seu intens amor per un sentiment que traspua toxicitat. Però són incomptables els casos que no arriben als informatius ni a les comissaries perquè es pateixen amb un esparadrap a la boca dins de les quatre parets de la llar. I és per això que no pot estar més d’actualitat la història que explica la sèrie britànica Angela Black, thriller dramàtic que ha adaptat Atresmedia amb el títol d’Ángela i que estrena avui Atresplayer. Més endavant ho farà Antena 3 en prime time.

Ángela (Verónica Sánchez, El embarcadero, Sky Rojo) és una dona que sembla tenir-ho tot: un bon nivell de vida, una preciosa casa dissenyada per ella mateixa, dues filles amoroses i un marit que és atractiu i encantador, Gonzalo (Daniel Grao, Hit, La chica invisible). Almenys, si més no, de portes enfora, perquè, en realitat, l’home es tracta d’un psicòpata de manual que la té controlada –impedint-li fins i tot treballar i aïllant-la de l’altra gent–, i que fa que mantingui en secret els maltractaments psicològics i físics als quals la té sotmesa. I ella aguanta perquè ell sap una cosa que va passar en el passat que la fa sentir-se culpable i optar per callar.

L’arribada d’Edu, un home seductor que es presenta com a antic company de l’institut (Jaime Zatarain, Rapa, Hasta el cielo: la serie), tot i que no és qui diu ser –com li adverteix la seva amiga Esther (Lucía Jiménez, Desaparecidos, Madres: amor y vida)–, farà que canviïn les coses. Primer, perquè despertarà en ella sentiments oblidats i, després, perquè li explicarà que el seu marit amaga foscos secrets i planeja assassinar-la. I és llavors quan la por constant que sent Ángela en el dia a dia, perquè faci el que faci serà castigada, li fa un forat a la sospita que això pugui ser cert i el perill sigui encara més gran. I comença a contemplar la proposta que li fa d’ajudar-la a eliminar-lo de la seva vida.

"Al principi no el creu, però després comença a fer-ho i viatgem a la desestabilització total de la psique d’Ángela. Hi ha un moment en què ella arriba a dubtar de la veracitat del que ell està dient, de si ell existeix o no, de si el que està passant és real o s’ho està inventant tot", explica Verónica Sánchez. "I com que tota la sèrie està narrada des del punt de vista d’ella, l’espectador també dubtarà de fins a quin punt aquesta dona sotmesa a tant estrès pot estar tornant-se boja", afegeix.

L’elenc d’aquesta producció de Buendía Estudios Bizkaia, que està dirigida per Tito López-Amado, el completen Iván Marcos, Ane Gabarain i María Isabel Díaz Lago, a més de les nenes Maia Zaitegui i Sua Díez, entre altres.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Més intimista i claustrofòbica

"Aquesta adaptació està centrada més en la psicologia de la narradora, que és Ángela. És més intimista i més claustrofòbica. Perquè Angela Black planteja els fets, en canvi aquesta es basa en com els veu ella. I com que no és fiable com a narradora, es converteix en una cosa més obsessiva, més enrevessada". Així l’espectador podrà posar-se més que mai en la seva pell. En la seva adolorida pell. I endinsar-se en la seva ment. Tan fràgil.