La carta d’amor al cine de Xavi Daura

"Subnormal. Imbècil. Fastigós. Perdedor. Masclista. Pederasta". Aquestes són algunes de les floretes que llança una convidada d’El hormiguero a Pablo Motos en el nou llibre de Xavi Daura, Quemar dinero (Temas de Hoy). Espòiler: no és Sofía Vergara. Qui conegui aquest còmic barceloní, el 50% del duo Venga Monjas, sap que situacions tan surrealistes no desentonen en els seus xous i vídeos, carregats d’un humor absurd i esbojarrat del qual l’escriptor també ha deixat constància com a guionista de La resistencia i Museo Coconut i component les cançons d’El castillo de Takeshi, l’Humor amarillo del segle XXI.

La novel·la, una personal carta d’amor al cine de Daura passada pel filtre Venga Monjas, va d’una directora espanyola que guanya l’Oscar i a la qual encarreguen rodar la pel·lícula més cara de la història. Ella es llança a la piscina sense ni tan sols tenir un guió, amb la qual cosa el rodatge es converteix en una odissea plena de situacions rocambolesques, mentre per les pàgines del llibre van desfilant multitud de personatges famosos: des d’un Leonardo DiCaprio ennoviat amb una nonagenària a una Isabel Díaz Ayuso extasiada al veure cremar hospitals en el rodatge del film.

¿Però què pensaria Pablo Motos si llegís una novel·la amb un primer capítol en què el destrueixen a insults? (tot i que després hi hagi un gir i el presentador es prengui fins i tot bé les crítiques). "M’encantaria que ho llegís, tot i que no sé com s’ho prendria", comenta Daura, per a qui El hormiguero és "la gran bombolla del mainstream". "Combina superestrelles amb experiments científics, jocs bogíssims com fer explotar un cotxe i fins i tot debat polític, que això sí que em sembla perillós. I té molt de confondre realitat amb ficció en el moment en què poses a parlar de política les formigues", enumera.

Llegenda urbana sobre Marisol

Quemar dinero aprofita precisament la idea d’un rodatge per desdibuixar els límits entre realitat i ficció. De fet, juga fins i tot amb una llegenda urbana sobre Marisol que afirma que la nena més famosa de l’Espanya franquista es va negar a continuar en el show business i va acabar tancada en un manicomi mentre veia triomfar la doble que havia ocupat el seu lloc.

"Pepa Flores em sembla un personatge extremadament misteriós. I que després decidís radicalment no aparèixer mai més en els mitjans és superinteressant, perquè és la seva manera de contrarestar tot el pública que havia sigut la seva vida", reflexiona el còmic. "Molts famosos podrien aprendre del seu exemple i dir: la meva feina està feta, ara no passa res si desaparec", considera Daura, que és feliç amb la mudança de La resistencia de Movistar Plus+ a TVE, "un canal en què ho podrà veure tothom".

Com a guionista del programa de David Broncano, assegura que encara no li ha arribat cap directriu respecte a suavitzar l’humor gamberro a què ens tenia acostumat el xou, tot i que és conscient que l’avanç d’horari d’emissió, al passar del late night al access, pot comportar certs canvis "de sentit comú". "Caldrà veure quines reaccions suscita. El fitxatge per TVE ha generat molt debat i suposo que aquesta gent que ha criticat el programa continuarà al peu del canó. Però la nostra tasca és tirar endavant i que sigui tan divertit com es pugui", assenyala aquest còmic que creu "que es pot fer humor de tot, però també cal saber com".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

"El que passa amb aquest debat és que es percep la comèdia com una cosa automàtica, en què si expliques alguna cosa amb la intenció que sigui un acudit estàs blindat i ningú et pot dir res. Però no. Perquè, primer, la comèdia pot malinterpretar-se i, després, viu de reaccions. La reacció que cerques és el riure, i de vegades no l’aconsegueixes. I aquí hi ha un aprenentatge, perquè la comèdia és prova i error tota l’estona, s’entén a si mateixa forçant els límits i, òbviament, hi ha situacions incòmodes i tenses", relata.

"Jo mai tinc la sensació que no puc fer bromes sobre certs temes. Però quan n’hi ha un que és una mica més difícil veig com l’abordo. És simplement dedicar hores pensant quin és l’angle correcte", acaba assenyalant.