Ile, després de Calle 13

La cantant porto-riquenya, que va ser integrant del popular grup amb els seus germans Residente i Visitante, actua avui a Paral·lel 62 obrint la primera edició de les Iberoexperia Sessions.

Ile, després de Calle 13
3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Va solcar els escenaris de les Amèriques i Europa amb els seus germans Residente i Visitante, i després de l’etapa amb Calle 13, "una escola increïble", es va sentir preparada "per començar des de zero", explica Ileana Cabra Joglar, cantant i compositora que porta ja tres àlbums d’estudi i un epé en viu cultivant una música que fon herències tropicals i modernes pulsions urbanes. "M’agrada jugar amb la nostra història musical i amb el moment en què estem ara", destaca Ile, que avui actua en el cicle Iberoexperia Sessions a la sala Paral·lel 62 (un concert que obrirà la madrilenya Ede).

El recent epé Ile en el Anfi la immortalitza en "un moment especial i en un lloc icònic de Puerto Rico", l’Amfiteatre Tito Puente, de San Juan. Concert apuntalat en el seu últim àlbum d’estudi Nacarile (2022), que posarà també la base del de Barcelona. Allà podíem sentir-la establint diàlegs amb Natalia Lafourcade, Trueno, Mon Laferte, Rodrigo Cuevas i Ivy Queen. Aquesta última injecta un rap en la irada Algo bonito: "Ya me tienen las huevas hinchadas / Si protesto me llaman subversiva / Y sé que mi rabia te incomoda / porque sé que me prefieres compasiva", diu la lletra. "Aquesta cançó deixa clara una ràbia i una indignació que les dones ens hem de permetre expressar", observa Ile. "Perquè no se’ns dona permís per sentir-nos molestes. Sempre hem de controlar la ràbia que sentim per por".

Ja fa una dècada que Calle 13 va suspendre activitats, i llavors no tenia gaire clar Ile si arribaria a desenvolupar una carrera en solitari. "No estava al 100% segura que anés a fer més d’un disc. Mai saps com fluiran les coses i no m’agrada tenir massa expectatives. Prefereixo viure el moment", raona la cantant i compositora. En el seu s’acumulen innombrables influències d’ahir i avui. "Com a bona caribenya, m’encanta el bolero, la salsa i la música d’altres temps, i treballo amb això i amb els sons d’avui dia", explica. A Triángulo, amb aquesta guitarra clàssica com a base, ressonen els trobadors de la cançó popular. "Una cançó que va compondre la meva germana Milena. Sento que les dones de la meva família, com ella i la meva àvia, aquesta ja des d’una altra dimensió, m’acompanyen en el meu procés i em donen molta força".

De Calle 13 valora que el grup va trencar esquemes al tractar "des de la música urbana temàtiques polítiques i socials que encara fan molta por a Puerto Rico". Parla del seu país, estat lliure associat als Estats Units, com d’"una colònia" on no "es parla de certes coses", critica. "Com més confosos estiguem, millor per al nostre estatus colonial". El plebiscit del 2020 sobre l’estatus de l’illa el va guanyar (52,52%) l’opció que Puerto Rico fos admès com un Estat més de la unió, però "no va ser oficial, perquè el Congrés d’Estats Units no va aprovar aquest referèndum". Els partits hegemònics al país "no volen parlar de la independència i faran el possible perquè el poble relacioni això amb pobresa i amb Cuba i Veneçuela, però hi ha gent que s’adona que això és un llibret i busquen altres opcions".

Notícies relacionades

Iberoexperia Sessions

Ile no aventura com serà el seu quart àlbum ("no vull posar-me tanta pressió, em prenc el meu temps", riu) i ve a Barcelona "amb tota l’energia i tota la passió". Actuarà acompanyada per dos guitarristes i un bateria, com a obertura de les Iberoexperia Sessions, cicle encaminat a mostrar la diversitat musical de Llatinoamèrica, Espanya i Portugal, que se celebra alhora a Madrid i que ofereix per als pròxims mesos actuacions del brasiler Carlinhos Brown (12 de setembre), la xilena Ana Tijoux (10 d’octubre) i els colombians Aterciopelados (27 de novembre).