L’amor posat a prova

Sílvia Munt dirigeix Raquel Ferri i Ernest Villegas a ‘Les mans’, autoficció ambientada en el món del cine a partir d’un text escrit per Llàtzer Garcia, amb qui ha treballat en tàndem. L’obra es va estrenar ahir a La Villarroel, on recalarà fins al 4 d’agost.

L’amor posat a prova
4
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

El difícil camí per mantenir l’amor en una parella que treballa en el mateix sector és la base de Les mans, la nova obra de Llàtzer Garcia (Al final, Les visions, La pols, La font de la pólvora). En aquesta ocasió, l’autor no dirigeix l’obra, tasca de què s’encarrega l’actriu Sílvia Munt, que va estar implicada en el projecte des del principi. Tot i que Garcia ha escrit tot el text, les idees i el desenvolupament de la trama tenen molt a veure amb les llargues converses que ell i Munt han mantingut. Treballar en tàndem sembla que els ha funcionat a l’hora de dibuixar una història d’amor imperfecta. "Des de l’escriptura fins a la direcció, ens hem tingut l’un a l’altre", diu Munt satisfeta de l’experiència. Defineix la peça com "una autoficció que genera moltes preguntes de difícil solució i resolució", com ¿per què és tan difícil mantenir l’amor veritable? L’obra es va estrenar ahir i estarà a la cartellera fins al 4 d’agost a La Villarroel.

Els protagonistes de Les mans són una parella que treballen al món de cine. La creació d’un treball conjunt posarà a prova la seva relació. Es tracta d’una història d’amor imperfecta en la qual la Paula (Raquel Ferri), una jove directora, que està a punt de rodar el seu primer film, decideix apartar del rol protagonista l’Isaac (Ernest Villegas), la seva parella. Per acabar-ho d’adobar, el film es basa en l’Isaac, un actor que ha passat una experiència difícil i ha estat apartat dels focus molt temps a causa d’un problema de salut mental.

"L’obra parla del difícil que és mantenir una relació d’amor i fins a quin punt l’egoisme o l’amor propi ha de superar l’amor de la parella. Fins a quin punt les pors d’un es contagien a l’altre, fins a quin punt és suportable la convivència sense que et perdis de vista", diu Munt. "Tota la seva dificultat vital ve de l’amor que es tenen". A ningú se li escapa que Munt, una actriu reconvertida en directora, està unida a l’actor i director Ramon Madaula des de fa anys. ¿Quant hi ha de veritat en aquesta història ambientada en el món de la interpretació? "És una autoficció", comparteix Munt amb un somriure mentre l’autor fa una cosa semblant. Han abocat a l’obra moltes coses que els han passat o han vist al seu voltant, i hi sobrevola l’esperit dels films d’Igmar Bergman o John Casavettes.

Conflictes íntims

Acte a acte, l’obra mostra el díficil que és estimar. "El combat d’estimar dia a dia és molt difícil, et posa moltes vegades contra tu mateix i et fa dubtar de les teves pròpies decisions". L’obra parla de la manipulació, la capacitat de perdonar, la comprensió entre dues persones que s’estimen. És una obra d’actors d’alta intensitat. "Està plena d’emocions que arriben directes. La veritat i la sinceritat surt a l’escenari i ens transporta", assenyala Munt.

Notícies relacionades

Per Garcia, treballar amb Munt ha sigut un plaer. "Ha sigut guai escriure en diàleg. Si el treball de la direcció és solitari, ¡imagina’t l’escriptura! Per sort el teatre no és literatura, hi ha un treball en equip perquè hi ha qui posa el cos i la veu a les teves paraules". Els personatges estan creats pensant en Ferri i Villegas. "La pel·lícula mostra una parella que es trenca per un projecte en comú: una pel·lícula sobre ells mateixos. Més enllà de l’amor, parla de la necessitat d’entendre’ns a nosaltres mateixos". Per als dos protagonistes la pel·lícula és clau, però per motius diferents. ¿Podran continuar junts després que ella n’esculli un altre per representar la seva parella al film?

No és una obra de gaires accions, però sí de petites escenes íntimes en les quals l’Isaac i la Paula aprofundeixen en els veritables motius que uneixen. Un dels temes que apareix a l’obra és "la competitivitat invisible que existeix sobretot quan la dona està per sobre d’ell i pot prendre decisions sobre ell", quan tots dos treballen en el mateix sector o tenen el mateix ofici. Munt en sap molt del tema per la seva relació amb Madaula. "Dirigir la teva pròpia parella és molt difícil i molt interessant", afirma, que el va dirigir a Casa de nines, però la inspiració per fer aquesta obra no sorgeix de la seva vida. "La meva relació amb Madaula ha influït zero a l’hora de fer l’obra. Les nostres carreres han anat per llocs diferents, tot i que de vegades hem fet alguna cosa junts. Però puntualment. No va bé treballar sempre junts. Ell té les seves neures i jo les meves. Som dos mons".

Temes:

Cine